S'estan mostrant 59 resultats

Registre d'autoritat
Persona

Abascal Vicente, Gabriel

  • ES AHCO RA 0016
  • Persona
  • 1953 -

Va ser candidat del Partit Socialista Populart a les eleccions de 1977 i del PSUC el 1984, partit en el que es va integrar, formant part del seu Comitè Central.
Responsable de formació i Cultura de la CONC des de 1992 fins 1996.
Treballador de l'Ajuntament de Badalona, amb el càrrec de responsable de relacions internacionals.

Aguilón Colás, Francisco

  • ES AHCO RA 0149
  • Persona
  • 1942 -

Treballador del Metro de Barcelona i membre de CCOO i del PCC.

Alfredo Bienzobas Gargallo

  • ES AHCO RA 0339
  • Persona
  • 1945 -

Advocat i sindicalista. Nascut a Barcelona l'any 1945, l'any 1966 va participar en la "Caputxinada" de la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants (SDEUB). Va ingressar al PSUC el 1969. Després de treballar al bufet d'advocats d'Albert Fina i Montserrat Avilés, va obrir el seu despatx propi com advocat laboralista per Ripollet- Cerdanyola-Montcada on hi jugà un paper rellevanta nivell local. Va ser un dels fundadors del PCC. L'any 2002 es va reincorporar a CCOO com a responsable del Departament de Salut Laboral de la Federació de Construcció i Fusta. Membre de la Comissió Executiva de CCOO de Catalunya des de 2008, l'any 2013 va passar a ser coordinador general de la sectorial Treballadors per la Independència.

Bigordà Montmany, Maria

  • ES AHCO RA 0269
  • Persona
  • 1916 - 2009

(Ullastrell, 1916 - Terrassa, 2009) Treballadora del tèxtil compromesa amb les reivindicacions laborals i socials de la classe treballadora. Va militar al PSUC i a Comissions Obreres.
Nascuda a Ullastrell, era la primera filla d'una família de pagesos molt pobres. El pare Pere Bigordà Font i la mare Tecla Montmany Carreres, eren arrendataris d'un terreny de vinyes. Gairebé no va poder anar a l'escola, però va aprendre a llegir en català perquè a casa seva es llegia La terra, el diari de la Unió de Rabassaires. La mare era catòlica practicant, el pare militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la Unió de Rabassaires, fou agutzil durant la guerra civil, i de ben petita ja la portava als mítings que es feien a Terrassa. Va tenir quatre germans, Àngela (1919) Valentí (1921) Amadeu (1923) i Josep (1926) del qual fou padrina i que en el futur esdevindria un destacat sacerdot defensor de les lluites del moviment obrer.
A punt de complir 10 anys, va començar a treballar a Terrassa, al servei domèstic de Can Tusell. Als 12 anys, cansada d'anar i venir, va deixar la feina i es quedà a Ullastrell, fent de minyona a Can Correu. Més tard va voler tenir un ofici i començà l'aprenentatge de teixidora a la fàbrica de Can Arrufat, allà va prendre contacte amb l'ideari anarquista, influenciada per la lectura de les novel·les de Frederica Montseny i de Frederic Urales, que transmetien la imatge de la dona lliure.
Acabat l'aprenentatge, cap a l' any 1931 va trobar feina a la fàbrica La Tela, on treballava a preu fet en condicions d'extrema duresa. Al cap de poc temps, va canviar a l'empresa de Domènec Domingo. Havia anat a viure a Terrassa i compaginava el treball tèxtil amb la feina de minyona a una casa.
A principis de 1933 va conèixer el que seria el seu marit, Josep Portero Serrano, teixidor de la fàbrica de mitges Vallhonrat, amb qui va tenir un matrimoni ple de desavinences pel caràcter masclista i violent del seu marit. Maria ho va denunciar al jutjat de Terrassa sense cap resultat.
Després de néixer la seva segona filla, es va separar, fet que fou molt mal rebut per part de la família i la societat en general. Marginada per tothom, va començar a patir greus problemes de subsistència, i a causa de la fam i la manca d'assistència mèdica, va veure morir contagiada de diftèria, la filla petita de 20 mesos. En aquell període va buscar el recolzament del sindicat UGT i posteriorment la CNT per aconseguir ser admesa a la fàbrica de Can Vallhonrat.
Acabada la guerra, la nova llei franquista derogà els drets que havien adquirit les dones durant la República, i el dia de Corpus de 1939 la policia li pren la filla, que serà entregada al seu pare, Maria perd la custòdia i només la podrà veure d'amagat. Passaran 12 anys separades.
Les tropes nacionals havien assaltat i saquejat la casa familiar a Ullastrell i el seu pare internat a un camp de concentració. Maria és denunciada pel seu marit i un company de feina, i el 3 de juliol és detinguda. Deu dies més tard es sotmesa a consell de guerra i condemnada a la pena de 12 anys i un dia de presó per auxili a la rebel·lió.
Després d’uns mesos empresonada a Terrassa, és traslladada a la Presó de Dones de les Corts de Barcelona. Allà coneix entre altres, les militants comunistes Adelaida Abarca Izquierdo i María del Carmen Cuesta Rodríguez, que van influir definitivament en la formació de la seva consciència política.
El 18 de setembre de 1941 li concedeixen la llibertat condicional, però no pot tornar a casa. És desterrada a Madrid fins que el dia 16 d'octubre pot tornar a Terrassa amb llibertat vigilada. Va a viure a casa dels pares i treballa al camp.
El 1946 li arriba l'indult i malgrat les dificultats per reintegrar-se a la societat a causa dels antecedents penals, comença a tenir l'esperança de normalitzar la seva vida i recuperar la filla. Troba feina de minyona a casa del comerciant Frederic Segués, hi treballa durant 12 anys, però el treball domèstic no li garanteix cap dret laboral, ni cobertura social, llavors reprèn la feina de teixidora a Can Sala i Badrinas. L'any 1953 la seva filla que ja té 20 anys, anirà finalment a viure amb ella.
A Terrassa va començar el seu compromís amb la lluita veïnal i obrera. L'any 1964 va viure a l'ombra el naixement de la primera Comissió Obrera de Barcelona, a la Parròquia de Sant Medir, on el seu germà Josep Bigordà Montmany era el capellà.
El 1976 es jubila i obté el carnet de militant del PSUC i de Comissions Obreres.
El dia 10 de maig de 2005 l'Ajuntament de Terrassa li va concedir l'agulla amb l'escut municipal, en reconeixement a les dones que havien lluitat tota la vida pels drets socials, econòmics i polítics.
Maria va morir el 8 de setembre del 2009 a punt de complir els 93 anys.

Boix Lluch, Joaquim

  • ES AHCO RA 0352
  • Persona
  • 1945 -

(Barcelona, 1945). Enginyer industrial, treballador del metall i sindicalista. Treballador d’Iberia Radio (1970), Vídua de Tolrà (1971), Brown Boveri (1974-1977), i a l’Ajuntament de Montcada i Reixac des del 1981.
L’any 1964 va ingressar al PSUC dins del Comité Universitari, i entre el 1969 i el 1976 va ser representant del PSUC a les Comissions de Solidaritat amb els Presos Polítics de Barcelona. L’any 1970 va entrar a CCOO participant en la creació de la primera CO d’Ibéria Radio. L’any 1975 va ser escollit membre del Jurat d’Empresa de Brown Boveri i l’any 1977 delegat sindical i membre del comité d’empresa. L’any 1977 va ser també secretari d’organització de la CONC.
Va ser també responsable de Tècnics, Professionals i Quadres, membre del Consell Federal de Comissions Obreres, i responsable de la SSE a l'Ajuntament de Montcada i Reixac fins a la seva jubilació.
Va començar la seva trajectòria sindical al SDEUB l’any 1963, i per això va ser detingut diverses vegades sota el franquisme, i torturat després de la Caputxinada.
Dirigent del PSUC fins al 5è Congrés, quan va passar al PCC (1982) i al PCPE (1984), o¬n actualment és el seu responsable de relacions internacionals. Va ser expulsat del PCC l’any 1995.

Capella, Juan-Ramón

  • ES AHCO RA 0100
  • Persona
  • 1939 -

(Barcelona, 1939). Catedràtic emèrit de Filosofia del Dret, Moral i Política de la Universitat de Barcelona. Va ser expulsat de la universitat arran de la seva participació a la Caputxinada de 1966. Va militar al PSUC des de 1964 fins a 1975. Pertanyent al cercle de Manuel Sacristán, va introduir en la filosofia jurídica espanyola tant la filosofia analítica com un filosofar de matriu "marxiana". El seu pensament és analític i crític. En l'àmbit de la filosofia política desenvolupa un treball de desvetllament de la natura, les funcions i les manifestacions ideològiques de l'Estat i del Poder, així com de les conseqüències jurídiques, polítiques i socials de la globalització.
Com a filòsof del dret ha desenvolupat un tractament històrico-crític dels conceptes jurídics bàsics. D'altra banda ha escrit pàgines amb fort accent literari en la biografia de Manuel Sacristán, o en les seves memòries sota el franquisme. Forma part de la redacció de la revista "Mientras tanto" des de la seva fundació.

Resultats 1 a 10 de 59