S'estan mostrant 94 resultats

Registre d'autoritat
Persona

García Sánchez, Cipriano

  • ES AHCO RA 0000
  • Persona
  • 1927 - 1995

(Manzanares de la Mancha, 26 de setembre de 1927 - Castelldefels, 22 de maig de 1995) fou un polític i sindicalista català.
El 1943 entrà a treballar a les mines de La Puebla de Almoradiel, que deixà el 1951, quan s'establí al barri de Ca n'Anglada de Terrassa, on treballà a RENFE i a Cerámica Egara. Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1954 passà a formar part de la direcció egarenca del partit. Participà en la vaga de les bicicletes de 1956 i el 1957 fou detingut a la tornada d'un congrés clandestí del PSUC a França, raó per la qual fou tancat al Penal de Burgos fins al 1959. El 1960 participà a Terrassa en les protestes per les detencions de Jordi Pujol i Soley i els altres implicats en els fets del Palau, raó per la qual fou jutjat en consell de guerra amb sis sindicalistes més i tancat novament al Penal de Burgos fins a 1964. A la sortida participà en la creació de Comissions Obreres i el 1965 accedí per primer cop als comitès central i executiu del partit. Després del VIII Congrés del Partit Comunista d'Espanya formà part del seu comitè central. Fou detingut novament el 1967, any en què formà part de la coordinadora general de CCOO en nom de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Assolí escapolir-se durant la caiguda dels dirigents del sindicat el 1972, cosa que provocà l'anomenat Procés 1001, i des d'aleshores fins a 1975 fou el màxim responsable de la coordinadora de Comissions Obreres a la clandestinitat.
A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou elegit diputat a les Corts de Madrid fins al 1982, on va fou vocal de la Comissió de Treball del Congrés dels Diputats. A les eleccions autonòmiques de 1984 fou elegit diputat fins al 1988. Defensà la unitat de la classe treballadora del Principat front les temptatives neolerrouxistes pretesament d'esquerres. Instal·lat ja a Castelldefels, encapçalà les llistes municipals d'Iniciativa per Catalunya (IC) a les eleccions municipals espanyoles de 1991. Morí en un accident durant una encartellada a les següents municipals. En la seva memòria la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC) va crear la Fundació Cipriano García.

Camps Campos, Pere

  • ES AHCO RA 000027
  • Persona
  • 7 de novembre de 1955 -

(Barcelona, 7 de novembre de 1955). Sindicalista, polític, activista i promotor musical, director del festival de música Barnasants, que fundà el 1995. El 2012 va rebre el Premi Nacional de Cultura i la Medalla d'Honor de Barcelona.
Va ser sindicalista als anys de joventut, de manera que abans de fer vint anys fou escollit vocal de la branca del metall al sindicat vertical franquista, on s'havia infiltrat clandestinament en seguir els dictats de CCOO, del que formava part de la direcció. Va ser portaveu de SOS Racisme del 1991 al 1995 al qual moviment va promoure manifestacions antiracistes. Va ser el número 79 de la candidatura d'ICV-EUiA a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012. El 2014 va participar en un acte en favor del dret a decidir a les Cotxeres de Sants que reivindicava la república i el dret a decidir-ho tot, tant el futur polític de Catalunya com el model d’Estat. Fou el número 7 de l'Entesa per les eleccions municipals del 2015 a Saus, Camallera i Llampaies

Luchetti Farré, Antoni

  • ES AHCO RA 000098
  • Persona
  • 11 de setembre de 1940 -

(Barcelona, 11 de setembre de 1940). Actor, director de cinema, advocat i polític català. Llicenciat en ciències econòmiques i en dret, i doctor en Història Econòmica. Des de 1962 fins 1975 fou director comercial d'una empresa del ram de l'electrònica, el 1976 fou economista per al Ministeri de Comerç i Turisme d'Espanya, i des de 1976 fins a 1980 economista de Comissions Obreres de Catalunya. El 1968 va realitzar amb Agustí Coromines i Casals el curtmetratge de denúncia titulat "No se admite personal", on mostrava als aturats de Barcelona que esperaven que se'ls donés feina a la Plaça Urquinaona. Alhora milità en el PSUC, del que el 1977 en fou nomenat membre del Comitè Central, del Comitè Executiu i del Secretariat. Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984 formà part de la Comissió Mixta de Valoracions dels Traspassos del Parlament de Catalunya. Des de 1984 fins a 1986 fou director dels Serveis d'Hisenda de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Durant la crisi del PSUC dels anys vuitanta va donar suport al secretari general Francesc Frutos i Gras, i des del 1986 a Rafael Ribó i Massó en qualitat de nou secretari general. Quan el sector més prosoviètic abandonà el PSUC per a fundar el Partit dels Comunistes de Catalunya, va romandre ?del al PSUC i continuà com a membre del Comitè Central. Va ser regidor per Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona durant dos mandats consecutius (1987- 1995). Des de 1995 ?ns a 2006 ha estat professor del Departament d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona. El 1996 la seva actitud crítica amb Iniciativa per Catalunya el va dur a promoure una candidatura alternativa en la IV Assemblea d'IC i a la fundació de PSUC Viu. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 va promoure la candidatura d'Esquerra Unida i Alternativa amb Izquierda Unida, el PCC i PSUC Viu, però no fou escollit. Actualment exerceix com advocat penalista i és membre del Grup CATORZEDABRIL, dedicat al teatre de la memòria històrica. Segueix militant al PSUC Viu.

Dolors Solís Donat

  • ES AHCO RA 000393
  • Persona
  • 1935-2016

Dolors Solís Donat (Xàtiva, 1935 - Santa Coloma de Gramenet, 4 d'abril de 2016) va ser una dirigent veïnal al barri del Singuerlín, a Santa Coloma de Gramenet, on va arribar després d'emigrar a França des del País Valencià.

Va néixer l'any 1935 a Xàtiva, al País Valencià. El pare treballava la terra i la mare cosia a casa. Es van traslladar a València l'any 1952 i ella, que havia anat poc a l'escola, va començar a treballar en una fàbrica. Als 22 anys, va decidir marxar a França, on va treballar en el servei domèstic i es va casar amb un emigrant català implicat en activitats clandestines. Atesa la seva feina d'atenció i cura a les persones, tenia un domini del francès superior al del seu marit, com sol passar en les migracions femenines.

El 1966, quan la filla i el fill ja havien finalitzat l'educació primària, van decidir tornar i es van instal·lar a Santa Coloma, al barri del Singuerlín. Va deixar el servei domèstic per, conjuntament amb altres dones del barri, muntar una cooperativa de confecció, que va ser el seu ofici fins que es va jubilar. Convençuda de les capacitats de les dones per transformar el món, de seguida es va incorporar a les mobilitzacions veïnals que s'iniciaven i va teixir relacions amb les persones més actives.

A causa de les activitats clandestines, no va acceptar ser la responsable del grup de dones fins a l'any 1975 i després va esdevenir la presidenta de l'Associació de Dones de Singuerlín. Les dones van col·laborar molt estretament amb l'Associació de Veïns per aconseguir escoles, l'arribada del transport públic, un ambulatori, l'organització de festes populars, etc. Compartien local, però elles van mantenir un espai propi que va generar formes de lluita diferent, entre les quals destaquen les mobilitzacions pel mercat. Van assumir col·lectivament el dret del propi cos i van lluitar i aconseguir un centre de planificació familiar; van defensar el dret al divorci i a l'avortament i, quan calia, gestionaven l'atenció jurídica i ginecològica. El 1976, el grup de dones de Singuerlín va participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Des de les pràctiques de llibertat femenina que sustenten la seva manera de ser al món, avui continua col·laborant amb l'Associació de dones, en activitats de solidaritat internacional i en el moviment de la gent gran.

Josep Coscubiela Porta

  • ES AHCO RA 0013
  • Persona
  • 1924 - 1997

(Barcelona, 1924 - 1997). Treballador metal·lùrgic i sindicalista. Fou membre de la primera Comissió Obrera Central de Barcelona constituida el novembre de 1964. El febrer de 1965 va ser detingut per la seva activitat sindical en CCOO, que havia convocat una manifestació davant la Delegació Provincial de la CNS de Barcelona, per tal de lliurar un full amb reivindicacions i amb prop de 10.000 signatures de treballadors. Arran de la detenció va ser jutjat pel TOP i condemnat a presó per propaganda ilegal i associació ilícita amb la resta de membres de la Comissió Obrera. Va ser escollit enllaç sindical el 1966, essent president de la secció social del Sindicat Comarcal del Metall del Baix Llobregat, càrrec del qual va ser desposseït juntament amb d'altres representants d'empreses de la comarca (Motores Diésel Matacás, Siemens Eléctrica i Soler Almirall). Membre del jurat d’empresa de Rockwell Cerdans de Gavà, empresa que va mantenir una lluita molt important, sostenint una vaga d’un any i mig contra l’expedient de regulació formulat per l’empresa l’any 1969. Va militar al PSUC des dels anys seixanta.

Abascal Vicente, Gabriel

  • ES AHCO RA 0016
  • Persona
  • 1953 -

Va ser candidat del Partit Socialista Populart a les eleccions de 1977 i del PSUC el 1984, partit en el que es va integrar, formant part del seu Comitè Central.
Responsable de formació i Cultura de la CONC des de 1992 fins 1996.
Treballador de l'Ajuntament de Badalona, amb el càrrec de responsable de relacions internacionals.

Casares Potau, Francesc

  • ES AHCO RA 0028
  • Persona
  • 1927 - 2016

Advocat laboralista. Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona el 1950. El 1945 va formar part de l'organització clandestina Front Universitari de Catalunya i el 1951 va començar a exercir d'advocat i es va especialitzar en Dret Laboral.
Va orientar el seu despatx cap a la defensa de treballadors i, durant els anys de la dictadura franquista, a la defensa davant del Tribunal d'Ordre Públic dels perseguits en la lluita per les llibertats democràtiques. Fou empresonat el 1958 acusat d'associació il·lícita i propaganda il·legal. Va continuar realitzant la seva feina com a advocat laboralista, sempre amb plena coherència amb els ideals dels seus inicis professionals.
Va participar des dels seus inicis en les activitats de l'Associació per a les Nacions Unides, de la qual és President Honorari. També ha estat president de la Federació Catalana d'ONGs pels Drets Humans i president de l'Associació Catalana de Juristes en defensa de la llengua pròpia. Vocal del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, va formar part de la Junta Directiva de l'IRES (Institut per a la Reinserció Social).
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya dins les files del PSC-PSOE. Fou president de la Comissió de l'Estatut dels Diputats i Secretari de la Comissió d'investigació sobre l'assalt i el segrest del Banc Central de Barcelona (1980-1984), i Secretari de la Comissió de l'Estatut dels Diputats entre 1984 i 1987.
L'any 1988 li va ser concedida la Creu de l'Ordre de Sant Raimon de Penyafort i l'any 2004 li va estar atorgada la medalla d'honor del Col·legi d'Advocats de Barcelona i la Creu de Sant Jordi. L'any 2008 rebé la Medalla al treball President Macià.
El novembre de 2016 va publicar "Compromís amb la justícia. Memòries d'un advocat laboralista (1958-1978)".

Linares Aguilera, Manuel

  • ES AHCO RA 0037
  • Persona
  • 1937 - 2013

Militant del PSUC des de finals dels anys 50. Membre de l'aparell de propaganda des de 1959, en contacte directe amb la direcció del Partit a França. Encarregat de passar de forma clandestina materials i propaganda a Catalunya, va ser detingut el 1970 durant la vaga d'AEG a Terrassa. L'any 1981 va passar a militar dins del PCC.

Puerto Otero, Francisco

  • ES AHCO RA 0047
  • Persona
  • 1946 - 1992

(Las Cabezas de San Juan, Sevilla, 11 d'agost del 1946 - Barcelona, 26 de desembre del 1992). Treballador de la construcció i sindicalista. Va arribar a Barcelona amb 19 anys, on va fer de polidor i de venedor fins que va ingressar al sector de la construcció, on treballà durant anys. L'any 1970 es posà en contacte amb CCOO.
Detingut i empresonat el 1971 per propaganda il·legal. Ingressà al PSUC i fou empresonat diverses vegades més fins que l'any 1976 li fou aplicada l'amnistia. Des d'aquest moment, va estar lligat al Sindicat de Construcció de CCOO de Catalunya.
Participà en el Primer Congrés de CCOO en la legalitat (1978), i va formar part de la seva Comissió Executiva, i fins a la seva mort fou membre del Consell Nacional, òrgan màxim del sindicat entre congressos. Durant els anys 80 va ser una de les persones que més va contribuir a l'impuls de les polítiques d'ocupació del sindicat, a través dels centres d'assessorament ocupacional de CCOO, que es posaren en marxa amb la creació del Centre de Formació i Promoció Ocupacional (CEPROM) el 1988, que és l'actual Fundació Paco Puerto.

Gallego Marín, Gregori

  • ES AHCO RA 0051
  • Persona
  • 1944 - 2004

(Lleida, 1944 - Balaguer, Lleida, 2004).
Administratiu, dirigent sindical i polític. Per trasllat del seu pare, guàrdia civil, de petit la seva família es traslladà a Balaguer on, posteriorment, desenvoluparia la seva carrera política mentre treballava d'administratiu. Va ser un dels fundadors de les CCOO de Lleida i de Balaguer el 1967, ingressant l'any següent al PSUC, formant part del Comitè Local de Balaguer i de Lleida, i des d'on va participar en les Comissions Pageses i les Comissions Cíviques. En les eleccions sindicals del 1971 fou elegit president de la Unió de Tècnics i Treballadors del Sindicat Local Mixt de Balaguer, però el maig de 1972 va ser destituït del càrrec per les mostres de solidaritat que protagonitzà per la causa dels treballadors de la Bazán (Ferrol). El novembre de 1971 va assistir a la constitució de l'Assemblea de Catalunya i el febrer de 1972 va participar en la constitució de l'Assemblea de les Terres de Lleida. Així mateix l'octubre de 1973 fou detingut en la caiguda dels 113 en una reunió de l'Assemblea de Catalunya a l'església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona, acusat de formar part de la seva Comissió Permanent. El 1979 es presentà com a cap de llista del PSUC en les eleccions municipals de Balaguer i aconseguí l'alcaldia, càrrec que ostentà fins al 1983. A principis dels anys vuitanta deixà la militància del partit i es tornà a presentar a les eleccions però aquest cop en una candidatura independent. Malgrat ser la llista més votada, un pacte entre el PSC, AP i PSUC li va prendre l'alcaldia. Aquell estiu ingressà a CDC i entre 1990 i 1996 va exercir de delegat territorial dels departaments de Benestar Social i de Treball a Lleida. Més tard va ser delegat d'Adigsa. El 1996 va publicar el llibre Els anònims de la transició. Historial oral del moviment obrer a Lleida i a Balaguer (1960-1970).

Resultats 1 a 10 de 94