S'estan mostrant 10166 resultats

Treballador del Metro de Barcelona i membre de CCOO i del PCC.

Obrer de la construcció i dirigent sindical. El 1956 comença a treballar al Pirineu amb Enher, a principis dels 60 es trasllada a Lleida on treballa a la construcció. Fou un dels fundadors de CCOO a Lleida el 1967. El 1968 ingressa al PSUC. Participant a l'Assemblea de Catalunya, va ser detingut l'octubre de 1973. Fou regidor del PSUC a Lleida entre 1979 i 1983.

(Gandesa, 1912 - Tarragona, 2013). Treballador de serveis, sindicalista i militant i polític comunista, lluitador antifeixista durant la guerra civil i la segona guerra mundial, guerriller dels maquis a França i represaliat polític del franquisme. Fou militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya i d'Iniciativa per Catalunya Verds.
Va néixer en una família d'origen camperol i de tradició republicana. La seva infantesa es desenvolupà de forma tranquil·la, compaginant les feines al camp donant suport a la família amb estudis de música.
El 1930, amb divuit anys s'afilia a Esquerra Republicana de Catalunya, militància que va durar fins a l'intent de cop d'Estat que inicià la guerra civil. Fou llavors, el 1936, en que va participar en la fundació del PSUC a la comarca de la Terra Alta, on es passen gairebé tots els militants d'ERC a Gandesa. Ja iniciat el conflicte, va marxar a Barcelona per incorporar-se com a voluntari a les milícies antifeixistes, on es va unir a la Columna Carles Marx, organitzada pel PSUC.
Va assistir a l'Escola de Guerra, on assolí el grau de tinent i participà al front d'Aragó com a membre de l'Exèrcit Popular de la República fins a l'agost del 1937 quan fou ferit a Zuera del Gàllego prop de Saragossa. A causa d'aquesta ferida, comença a treballar pel general Riquelme com a ajudant de camp, de qui esdevingué home de confiança fins al final de la guerra.
El 1939 amb la derrota a la guerra civil va participar a la retirada de l'Exèrcit Popular a Catalunya i al febrer aconsegueix creuar la frontera. Inicialment aconsegueix evitar els camps de refugiats, és detingut a Tolosa i internat al camp d'Argelés. Iniciada la segona guerra mundial, i davant del risc de ser retornat a Espanya, fuig del camp de refugiats i de la policia francesa juntament amb una companyia de treballadors que s'uneixen al maquis i a la resistència a la França ocupada pels nazis. Sota la direcció de Cristian García col·labora en organitzar els guerrillers espanyols al sud de França com a responsable dels departaments francesos del Gard, la Losera i l'Ardecha. Va ser en aquesta època de lluita guerrillera on va conèixer Carme Casas Godessart, qui esdevindria la seva dona.
El 1943, després de temps buscat per la Gestapo, fou detingut pels nazis, però en no poder comprovar la seva identitat, va ser deixat en llibertat. El mateix any la direcció del partit, ara ja el Partit Comunista d'Espanya, decideix el seu retorn clandestí a Espanya per reorganitzar-lo. Passant i treballant per Madrid, Aragó, la Rioja i Navarra va organitzar un comitè regional del partit i va acabar com a responsable de la secretaria política del partit a Saragossa. Finalment fou detingut el 8 de febrer de 1944 a Saragossa, delatat per un company de partit, i torturat per la policia durant nou dies a la comissaria de la ciutat. Va estar a la presó de Torrero, a Saragossa, uns mesos fins el 1945, quan fou traslladat a Tarragona per ser jutjat. El veredicte del judici sumaríssim fou de pena de mort.
Durant quatre anys va esperar l'execució a la presó provisional de Tarragona, que no va arribar mai. El 1949 la pena de mort fou commutada per trenta anys de presó. Amb la pena de mort ja suspesa, va poder organitzar la seva vida a la presó. El 1953 sol·licità un permís per contraure matrimoni dins la presó amb la seva promesa. Li va ser concedit i el 19 de maig del mateix any Leandre Saún Rafales es va casar amb Carme Casas Godessart.
Finalment va complir dotze anys de condemna i el 7 de desembre de 1954 va ser posat en llibertat. Ja casat i en llibertat, va poder organitzar la seva família i començar a treballar. Poc després la parella va tenir els seus dos fills: Rosa Nieves el 1957 i Leandre el 1960. La parella va continuar treballant en la clandestinitat per a la llibertat, convertint-se en referents del PSUC en la lluita antifranquista i en fundadors del sindicat Comissions Obreres a Tarragona. També va formar part de l'Assemblea de Catalunya per la pertinença de la qual va ser detingut el 1973.
Ja en democràcia i amb la legalització del PSUC, va entrar a formar part de la direcció del partit a Tarragona i el 1979 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Tarragona. El 1987 va participar en la fundació d'Iniciativa per Catalunya Verds,on va militar activament fins a la seva mort.
Va mantenir-se molt actiu en la política tota la seva vida i va participar reivindicant la necessitat de seguir recordant el passat i la memòria històrica, militant també en organitzacions com l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme.
Va morir el 4 de febrer de 2013 a Tarragona a l'edat de cent-un anys.

(Manresa, 1943 - La Nou de Berguedà, 2020). Activista social, sindicalista i polític. Treballador del Banco de Bilbao a Manresa.
Va ser regidor pel PSUC al primer ajuntament democràtic manresà, i un dels dirigents més significats d’aquest partit. Va substituir Francesc Padullés quan aquest últim va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya. Va ser escollit responsable polític del PSUC a Manresa per fer de mediador entre els dos sectors que van acabar enfrontats al 5è congrés del partit i que va acabar amb la creació del Partit dels Comunistes de Catalunya i, més endavant, el naixement d'Iniciativa per Catalunya (ICV). Durant un temps va continuar sent un dels responsables d'Iniciativa a Manresa. Com a militant del PSUC, també formà part d'alguns comitès de direcció i fou delegat sindical de CCOO de Banca, sector al qual estigué vinculat professionalment, fins que es va prejubilar. Estava molt vinculat a la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran, i era el tresorer de l'Associació de Veïns de Ciutat Vella de Barcelona. Estava casat amb la treballadora social i una de les impulsores del Consell de la Dona de Manresa, Montserrat Margarit.
El 10 de setembre de 2020 va morir a causa d'una caiguda d'una roca, mentre escalava a la zona dels Serrats de la Creueta, al terme municipal de la Nou de Berguedà.

Treballador del metall. Arriba a Catalunya l'any 1955. Va participar en la creació de la Comissió Obrera de Roca Radiadores i en la Coordinadora de CCOO del Baix Llobregat. Va ser militant del PSUC.