La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.

La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar dugueren a terme assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.

La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
A la imatge es veu l'arribada al Palau de Justícia de Barcelona dels detinguts, membres de CCOO, per la distribució de propaganda de la jornada d'atur. Al centre de la imatge, podem veure a José Luis López Bulla.

El març de 1976 es convoca la Marxa de la Llibertat per l'amnistia, les llibertats i l'estatut. Per l'Assemblea de Catalunya sota el lema Poble català, posa't a caminar. Durant el mateix estiu, a Tàrrega, es reuneixen organitzacions, partits polítics i ciutadans per organitzar la Marxa, i ho fan a la casa de Josep Vall Roca.
El dia 3 de setembre es realitza la Marxa, i en la mateixa nit, un grup d'extrema dreta va assaltar la casa de Josep Vall, i la va ruixar amb productes químics per cremar-la. A més, l'agressió que va sofrir Eduard Naudó per part d'aquests grups ultres.

A la primera setmana del desembre de 1970, del 3 al 9, es va produir el consell de Guerra a setze persones que formaven part de l'organització armada ETA. Els fets pels quals foren jutjats es donarien 'any 1968, quan al 2 d'agost va ser assassinat a trets al policia Melitón Manzanas, cap de la policia política de Sant Sebastià. A més, se'ls hi va jutjar per dos més, el del guàrdia civil José Pardines, el taxista Fermin Monasterio i delictes per un botí de més de 30 milions de pessetes. Les penes imposades foren 9 sentències de mort, cinc-cents dinou anys de presó i multes per 6.000.000 milions de pessetes. Encara que al dia 30, es va decidir concedir l'indult de totes les penes de mort.

La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
A la fotografia estem a la XX ordenació sobre la vaga contra la mobilització obrera.

El 27 de maig de 1976 es constitueix l'Assemblea Democràtica de Badalona i que aplegava un ampli ventall del moviment polític, social i cultural de Badalona. Un dels objectius de l'Assemblea era proposar alternatives democràtiques a l'ajuntament franquista.

L'Assemblea Democràtica del Carmel, com d'altres, tenia per objectius, reclamar l'amnistia pels presos polítics durant l'època franquista i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia de 1932.