L'amnistia laboral és una de les reivindicacions més arrelades al moviment obrer i fos en les manifestacions dels treballadors el seu objectiu. L'amnistia no ha de ser només la readmissió de la persona al seu lloc de treball, sinó que l'empresa reconegui que aquest acomiadament va ser injust. Trobem un gran nombre d'empreses en aquest context de manifestacions: Elsa, Siemens, Tubauto, Pegaso, Olivetti, Motor Ibèrica, SEAT, etc. Un altre objectiu pel qual es va lluitar també fos per l'amnistia sindical.

La Coordinadora de Despedidos de Barcelona y Comarcas va ser una entitat de caràcter social que donava suport a les persones que es trobaven en situació d'atur i a les persones acomiadades.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària de les cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar realitzaren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

La Coordinadora de Despedidos de Barcelona y Comarcas va ser una entitat de caràcter social que donava suport a les persones que es trobaven en situació d'atur i a les persones acomiadades.

Els treballadors de l'empresa Hispano Olivetti es van veure obligats a forçar les negociacions del conveni a causa de la postura de l'empresa que feia impossible arribar a un acord. La plataforma de treballadors establia dos punts claus, la readmissió de dos càrrecs sindicals que eren pendents del recurs posat al Suprem per l'empresa, i dintre d'aquest, l'estudi seriós pel retorn dels 57 treballadors acomiadats, i el segon era l'augment dels salaris dels treballadors, que demanaven un augment de 80.000 pessetes.

El 4 de juliol de 1974 va succeir la vaga general al Baix Llobregat. Trobem el seu origen en la negociació del conveni en les empreses Elsa i Solvay. Ja que les directives de les empreses oferien als treballadors augment de salaris ínfims a més de canvis de torns i condicions de treballs que no van ser acceptades per part dels treballadors. Aquestes van suposar l'acomiadament de tota la plantilla d'Elsa (700) i en Solvay 64 acomiadaments i sancions a la resta de treballadors. A més aquests conflictes van coincidir amb la negociació del conveni comarcal del metall, unint les zones nord i sud del Baix Llobregat.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.