Document de presentació del Centre de Treball i Documentació, on s'expliquen els objectius i finalitats del centre, el seu funcionament, formes de finançament i projectes inicials de treball. Probablement creat l'any 1976, data de fundació de l'entitat.
El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada. Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar dugueren a terme assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.
Durant el maig de 1977, al País Basc es va produir la setmana pro amnistia. Al llarg de la setmana, es van convocar mobilitzacions populars per reclamar la amnistia dels presos empresonats per delictes polítics. Les mobilitzacions van ser reprimides per les forces d'ordre públic, que van causar la mort de 7 persones i un gran nombre de ferits.
El març de 1976 es convoca la Marxa de la Llibertat per l'amnistia, les llibertats i l'estatut. Per l'Assemblea de Catalunya sota el lema Poble català, posa't a caminar. Durant el mateix estiu, a Tàrrega, es reuneixen organitzacions, partits polítics i ciutadans per organitzar la Marxa, i ho fan a la casa de Josep Vall Roca. El dia 3 de setembre es realitza la Marxa, i en la mateixa nit, un grup d'extrema dreta va assaltar la casa de Josep Vall, i la va ruixar amb productes químics per cremar-la. A més, l'agressió que va sofrir Eduard Naudó per part d'aquests grups ultres.
Durant els anys 1976 i 1977 els funcionaris van acusar a l'administració d'una manca de planificació econòmica i una manca de gestió empresarial, a més de reclamar millores econòmiques com socials i una distribució equilibrada dels pressupostos. Els principals agents que van sortir a la vaga foren els funcionaris de l'Administració, el Servei de bombers de l'Ajuntament de Barcelona i els metres d'ensenyament estatal.
El desembre del 1976, els treballadors de tots els sectors van sortir als carrers per millorar les seves condicions laborals a través d'aconseguir de millorar els seus convenis. Com a punts generals que s'intentaven millorar eren: el termini màxim de deu dies per les deliberacions, ja que podia dificultar les mobilitzacions, una rebaixa de l'horari de treball, trencar el sostre salarial.
Ens trobem en el context de VIII conveni de la SEAT. En el qual, la direcció de l'empresa va refusar un augment directe dels salaris, oferint un augment d'aquests amb l'increment de la productivitat. Els treballadors de la SEAT van pressionar a la direcció amb assemblees multitudinàries al camp de la Zona Franca i amb aturades constants de dues i quatre hores.
La Coordinadora de Despedidos de Barcelona y Comarcas va ser una entitat de caràcter social que donava suport a les persones que es trobaven en situació d'atur i a les persones acomiadades.
A l'etapa final de l'any 1976, ens trobem en plena negociació de nous convenis de les empreses com Pegaso, Olivetti o el Metall de Terrassa. Però no només el moviment obrer va estar actiu, els funcionaris d'arreu d'Espanya es van coordinar per reivindicar millores econòmiques i reconeixement del dret sindical. Davant aquesta situació, els empresaris es van organitzar per fer front a les negociacions.