El 20 de novembre les forces d'extrema dreta celebren l'aniversari de les morts del dictador Franco i Primo de Rivera. Durant aquest primer aniversari, es va realitzar un acte oficial al Valle de los Caídos, presidit pels reis d'Espanya, amb membres del govern i membres civils i militars de la Secretaria General del Movimiento Nacional. A la fotografia observem una pintada a favor de la dictadura modificada per convertir-se en una burla.
La revista Barrabàs era una revista d'humor i periodisme dedicada a temes d'esport. Formada per 24 pàgines a color i va arribar a difondre fins a 270.000 exemplars. La revista es va fundar l'any 1972 i va finalitzar a la seva publicació l'any 1977.
El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.
La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
L'associació de Sant Mori de Llefià va ser creada per les associacions de veïns que no van poder entrar a l'Associacio de Veïns de Sant Antoni de Llefià pel control de les autoritats franquistes locals. L'associació va ser impulsora de les principals mobilitzacions de barri, l'enllumenament del barri, la construcció del clavegueram, la creació de zones verdes o el condicionament d'habitatges en mal estat, com per exemple el bloc de pisos d'Ibusa
L'amnistia laboral és una de les reivindicacions més arrelades al moviment obrer i fos en les manifestacions dels treballadors l'objectiu. L'amnistia no ha de ser només la readmissió de la persona al seu lloc de treball, sinó que l'empresa reconegui que aquest acomiadament va ser injust. Trobem un gran nombre d'empreses en aquest context de manifestacions: Elsa, Siemens, Tubauto, Pegaso, Olivetti, Motor Ibèrica, SEAT, etc. Un altre objectiu pel qual es va lluitar també fos per l'amnistia sindical.
La vaga dels professors no numeraris ajunta a més de 13.000 persones d'arreu de l'estat. La vaga fos la conseqüència de la situació degradada dels PNN, cobrant un salari inferior a catedràtics o agregats, amb una seguretat social incompleta, sense tenir assegurança de desocupació ni jubilació a més de la inestabilitat de no saber si mantindrien el seu lloc de treball a l'any següent, ja que se'ls renovava anualment. Les reivindicacions que van demanar foren: la congelació del decret sobre concurs-oposició, mentre no hi hagi una altra forma d'accés a la docència, estabilitat dels PNN actual i que no hi haguessin ni sancions ni represàlies.
La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques. A la imatge es veu l'arribada al Palau de Justícia de Barcelona dels detinguts, membres de CCOO, per la distribució de propaganda de la jornada d'atur. I sortint de la furgoneta de la policia, es veu a Cipriano García.
La vaga general de Sabadell de 1976 va suposar la fi del franquisme a la ciutat, amb la dimissió de l'alcalde falangista Josep Burrull. Els orígens de la vaga general són dos, el primer, la crisi del tèxtil que es va produir a principis del 1970, que va suposar la reestructuració de la indústria a Sabadell i la desaparició de la meitat dels tallers al llarg dels cinc següents anys i el segon la mort de l'alcalde Malcet l'any 1963, substituït per Burrull. Els precedents a la vaga són les diverses mobilitzacions de les associacions de veïns exigent la dimissió del consistori i a partir del 23 de gener amb vagues i parades tècniques a col·legis i instituts. El detonant final de la vaga fou l'actuació dels antidisturbis contra una manifestació pacífica i festiva formada per professors, pares i mares amb els seus fills, en la qual es van provocar lesions a alguns dels nens.
El partit Convergència Democràtica de Catalunya va ser fundat el 17 de novembre de 1974. En la seva fundació van participar un total de 125 persones, d'entre les quals la persona més influent era en Jordi Pujol. Els objectius que tenien proposats eren construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, refermar les tradicions, donar suport en la defensa de la democràcia i la llibertat i l'autogovern i projecció europea de Catalunya. L'any 1977, es va celebrar el IV Congrés de CDC, en el qual es va decidir que el partit es presentés a les eleccions generals formant coalició amb l'Esquerra Democràtica de Catalunya i el PSC-Reagrupament.