L'amnistia laboral és una de les reivindicacions més arrelades al moviment obrer i fos en les manifestacions dels treballadors el seu objectiu. L'amnistia no ha de ser només la readmissió de la persona al seu lloc de treball, sinó que l'empresa reconegui que aquest acomiadament va ser injust. Trobem un gran nombre d'empreses en aquest context de manifestacions: Elsa, Siemens, Tubauto, Pegaso, Olivetti, Motor Ibèrica, SEAT, etc. Un altre objectiu pel qual es va lluitar també fos per l'amnistia sindical.
Reproducció d'un anunci de propaganda electoral del PSUC de la campanya electoral de les eleccions generals del juny de 1977. S'adjunta una carta mesa per la Maria Àngels Espuny Solé demanant una còpia del CD las series d'arxiu de TVE
Documents i publicacions periòdiques en solidaritat amb el poble i els sindicats argentins i en contra de la dictadura militar i demanant el boicot al Campionat del Món de FDutbol
L'assemblea de Catalunya fou una plataforma antifranquista formada per l'oposició política i social catalana. Els grups que va formar-la a l'inici foren la Unió Democràtica de Catalunya, el partit Socialista d'Alliberament Nacional, el Front Nacional de Catalunya, Moviment Socialista de Catalunya, partit Carlí de Catalunya i el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Els seus principals objectius foren l'amnistia dels presos polítics a la dictadura i el restabliment de l'Estatut d'Autonomia del 1932.
L'Assemblea de Catalunya va mostrar clarament la seva posició a favor de l'abstenció i va buscar el suport dels col·legis professionals i altres entitats, fent pública la seva decisió per l'abstenció. A més, es van demanar espais publicitaris a la ràdio i a la televisió, i espais públics per realitzar mítings i manifestacions. Volien explicar de manera clara a la població, que la millor idea era no participar en les votacions.
L'assemblea permanent d'intel·lectuals, professionals i artistes catalans va néixer l'any 1970, quan un grup de 300 intel·lectuals es van tancar a Montserrat per protestar contra el Procés de Burgos. Aquest grup formarà part més tard del Congrés de Cultura Catalana. El Congrés de Cultura Catalana va ser format per més de 12.000 persones inscrites, amb milers de participants i va tenir una durada de dos anys. I els objectius que es van proposar foren: detectar les causes que van portar a situacions anormals als àmbits de la cultura catalana i definir les línies d'actuació per aconseguir la normalització cultural.