Manifestació dels treballadors de la PND de la Universitat de Barcelona per reclamar més estabilitat a la feina, un sou mínim de 25.000 pessetes i la participació en els òrgans de govern de la Universitat Una de les membres de la comissió del PND, Margarita Guasch, va presentar la idea de la creació d'una comissió mixta representativa, que seria formada per catedràtics, professors i la mateixa PND. La comissió comptaria amb certa autoritat per poder aclarir la situació amb la Universitat, estudiar les necessitats del personal, la distribució racional d'aquest i la distribució racional dels diners.
Manifestació dels treballadors de la PND de la Universitat de Barcelona per reclamar més estabilitat a la feina, un sou mínim de 25.000 pessetes i la participació en els òrgans de govern de la Universitat Una de les membres de la comissió del PND, Margarita Guasch, va presentar la idea de la creació d'una comissió mixta representativa, que seria formada per catedràtics, professors i la mateixa PND. La comissió comptaria amb certa autoritat per poder aclarir la situació amb la Universitat, estudiar les necessitats del personal, la distribució racional d'aquest i la distribució racional dels diners.
La Comissió Permanent de la Plataforma d'Organismes Democràtics era formada per l'Assemblea de Catalunya, l'Assemblea de les Illes Balears, Coordinación Democrática, la Coordinadora de Fuerzas Democráticas Canarias, la Táboa democrática de Galicia i la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. La reunió es va celebrar a raó d'estudiar el desenvolupament de les bases polítiques aprovades com programa comú de la plataforma. En la proposta, l'objectiu era la realització d'unes eleccions lliures, d'acord amb la preparació del projecte de Llei electoral, la determinació de les condicions bàsiques per la consulta electoral i la fixació d'un punt en comú en cas de referèndum.
La Comissió Permanent de la Plataforma d'Organismes Democràtics era formada per l'Assemblea de Catalunya, l'Assemblea de les Illes Balears, Coordinación Democrática, la Coordinadora de Fuerzas Democráticas Canarias, la Táboa democrática de Galicia i la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. La reunió es va celebrar a raó d'estudiar el desenvolupament de les bases polítiques aprovades com programa comú de la plataforma. En la proposta, l'objectiu era la realització d'unes eleccions lliures, d'acord amb la preparació del projecte de Llei electoral, la determinació de les condicions bàsiques per la consulta electoral i la fixació d'un punt en comú en cas de referèndum.
La Comissió Permanent de la Plataforma d'Organismes Democràtics era formada per l'Assemblea de Catalunya, l'Assemblea de les Illes Balears, Coordinación Democrática, la Coordinadora de Fuerzas Democráticas Canarias, la Táboa democrática de Galicia i la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. La reunió es va celebrar a raó d'estudiar el desenvolupament de les bases polítiques aprovades com programa comú de la plataforma. En la proposta, l'objectiu era la realització d'unes eleccions lliures, d'acord amb la preparació del projecte de Llei electoral, la determinació de les condicions bàsiques per la consulta electoral i la fixació d'un punt en comú en cas de referèndum.
El Bloc Obrer i Camperol és fundat l'any 1930 a Barcelona, a partir de la fusió dels partits Comunista Català i la Federació Comunista Catalanobalear, a més d'incorporar militants de la Federació Comunista de Levante. L'organització tenia una ideologia comunista, que naixia a partir de l'oposició de la Tercera Internacional.
L'any 1977, els representants de les forces polítiques sindicals de Catalunya es van reunir amb l'antic president de la Generalitat Josep Tarradellas a Perpinyà. El motiu d'aquesta reunió era formar les bases d'una política unitària pel restabliment de la Generalitat.
El míting que es va celebrar el Partit Socialista del País Valencià va rebre una assistència superior a dues mil cinc-centes persones. Entre les quals hi havia militants d'altres partits. Durant aquestes jornades altres partits van celebrar mítings, aprofitant la visita del president Suárez a València.
L'any 1977, el Tribunal Suprem va legalitzar els partits comunistes, el Partit Socialista Unificat de Catalunya i el Partit Comunista Espanyol. La legalització dels partits va suposar un fet rupturista a l'època després de la mort del dictador, que va arribar abans de fets com l'amnistia dels presos polítics. I va suposar un èxit per a les forces democràtiques que van exigir al govern unes eleccions on no hi hagués cap exclusió.