El 31 d'octubre i 1 de novembre de l'any 1976, el Partit Socialista de Catalunya, va celebrar el seu Congrés constituent, que culminava el procés de constitució com a nou partit, que va iniciar el 22 de juny del mateix any. Durant aquell moment, el Consell General del partit era format per 151 membres i un Secretariat General format per 15 secretaries. En la seva fundació, el partit va començar amb un total de 1601 afiliats.
El Congrés de la Joventut de Catalunya va ser organitzat l'any 1976 per la Taula Coordinadora d'Entitats i Moviments de Joventut de Catalunya, abreujada Taula de Joves de Catalunya, plataforma que va existir durant els anys 1976-1980 i que va ser formada per les següents entitats: l'Associació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, l'Associació Democràtica de la Joventut, Agermanament, Pax Christi i la Vocalia de Joves de la Federació d'Associacions de veïns. Els objectius que es van proposar foren: assegurar la presència pública de la joventut, mantenir el contacte amb els moviments coordinadors de la Taula, incorporar altres entitats, anàlisis de la realitat i problemes dels joves i col·laborar amb altres iniciatives.
L'amnistia laboral és una de les reivindicacions més arrelades al moviment obrer i fos en les manifestacions dels treballadors l'objectiu. L'amnistia no ha de ser només la readmissió de la persona al seu lloc de treball, sinó que l'empresa reconegui que aquest acomiadament va ser injust. Trobem un gran nombre d'empreses en aquest context de manifestacions: Elsa, Siemens, Tubauto, Pegaso, Olivetti, Motor Ibèrica, SEAT, etc. Un altre objectiu pel qual es va lluitar també fos per l'amnistia sindical.
L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d’Autonomia com a pas previ per l’autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.
El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.
