El desembre del 1976, els treballadors de tots els sectors van sortir als carrers per millorar les seves condicions laborals a través d'aconseguir de millorar els seus convenis. Com a punts generals que s'intentaven millorar eren: el termini màxim de deu dies per les deliberacions, ja que podia dificultar les mobilitzacions, una rebaixa de l'horari de treball, trencar el sostre salarial.
A l'etapa final de l'any 1976, ens trobem en plena negociació de nous convenis de les empreses com Pegaso, Olivetti o el Metall de Terrassa. Però no només el moviment obrer va estar actiu, els funcionaris d'arreu d'Espanya es van coordinar per reivindicar millores econòmiques i reconeixement del dret sindical. Davant aquesta situació, els empresaris es van organitzar per fer front a les negociacions.
L'any 1975 es va produir la vaga d'actors a Espanya. La primera dintre del col·lectiu teatral, que reivindicava la reducció de la jornada laboral, que cobressin els assaigs, un dia de descans a la setmana o la funció única. El dia 4 de febrer quinze teatres madrilenys van iniciar la vaga, i el dia 6 es va sumar tot el teatre de Barcelona. La vaga va rebre suport internacional, de fins a 38 països diferents, com l'ajut econòmic dels sindicats francesos i italians. La vaga va finalitzar el 13 de febrer, i el col·lectiu va aconseguir l'acceptació de les seves propostes.
L'1 de maig se celebra el dia internacional dels treballadors i treballadores, i que se sol utilitzar per realitzar reivindicacions de caràcter social o laboral a favor d'aquestes. A més, és un dia festiu nacional. En aquest cas, la manifestació de l'1 de maig, és portada a terme pel sindicat CCOO.
L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers. La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc. L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.
