La resta de la documentació de la sèrie, en un total de 24 carpetes, agrupa les actes, notes manuscrites, resolucions i comunicats, així com informes i d'altra literatura grisa adjunta.
En aquesta sèrie hi trobem les dues carpetes amb la documentació produïda pel màxim òrgan de direcció del sindicat abans del I Congrés, la Permanent. En efecte, ja a l’Assemblea de Barcelona de juliol de 1976 s’estableix la necessitat d’estendre aquest òrgan als rams, localitats, regions i nacionalitats. Al 1er Congrés de la CONC (maig de 1978), la Permanent serà substituïda per la Comissió Executiva. A banda dels seus comunicats i resolucions, hi trobem notes manuscrites del desenvolupament de les seves sessions, així com algunes actes.
En la present sèrie trobem la documentació produïda pel Consell Nacional, des del 1er fins el 6è congrés (1978-1995). Hi trobem les actes, convocatòries i informes, així com notes manuscrites del desenvolupament de les sessions. De la mateixa manera, integren el fons dues carpetes de certificats i autoritzacions.
La Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià va ser un òrgan que pretenia oferir un front unitari democràtic i representatiu de les forces polítiques i sindicals del País Valencià. Durant el gener del 1976, la taula ja va convocar manifestacions que van reunir 20.000 manifestants, per portar al Palau de Justícia 40.000 signatures que demanaven l'amnistia per als presos polítics. I és al 12 de juliol quan es convoca a 120.000 persones. La qual va servir per demanar l'amnistia al rei amb un escrit amb 40.000 signatures a través del president de l'Audiència, Carmelo Quintana.
Al febrer de 1976, trobem les dos primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.
La causa que origina la manifestació la trobem a l'any 1975, quan el 23 de juliol el periodista Josep Maria Huertas Clavería fou detingut i empresonat per ordre d'un jutge militar. I més tard, condemnat a dos anys de presó. El motiu per el qual va ser empresonat fou la utilització d'una frase en un dels articles que va publicar. Aquesta frase era: "Un buen número de meublés estaban regentados por viudas militares, al parecer por las dificultades que para obtener permiso para abrir alguno hubo después de la guerra". L'article en qüestió va ser anomenat "Vida erótica subterránea". El seu empresonament va suposar la reacció immediata del col·lectiu de periodistes. La manifestació reivindicava la llibertat d'expressió, el secret professional i l'alliberament del seu company sota el lema: "som periodistes, no confidents".
A la primera setmana del desembre de 1970, del 3 a al 9, es va produir el consell de Guerra a setze persones que formaven part de l'organització armada ETA. Els fets per els quals foren jutjats es donarien a l'any 1968, quan al 2 d'agost va ser assassinat a trets al policia Melitón Manzanas, cap de la policia política de Sant Sebastià. A més, se'ls hi va jutjar per dos més, el del guàrdia civil José Pardines, el taxista Fermin Monasterio i delictes per un botí de més de 30 milions de pessetes. Les penes imposades foren 9 sentències a mort, 519 anys de presó i multes per 6.000.000 milions de pessetes. Encara que al dia 30, es va decidir concedir l'indult de totes les penes de mort.
