La causa que origina la manifestació la trobem l'any 1975, quan el 23 de juliol el periodista Josep Maria Huertas Clavería fou detingut i empresonat per ordre d'un jutge militar. I més tard, condemnat a dos anys de presó. El motiu pel qual va ser empresonat fou la utilització d'una frase en un dels articles que va publicar. Aquesta frase era: "Un buen número de meublés estaban regentados por viudas militares, al parecer por las dificultades que para obtener permiso para abrir alguno hubo después de la guerra". L'article en qüestió va ser anomenat "Vida erótica subterránea". El seu empresonament va suposar la reacció immediata del col·lectiu de periodistes. La manifestació reivindicava la llibertat d'expressió, el secret professional i l'alliberament del seu company sota el lema: "som periodistes, no confidents".
El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.
L'assemblea permanent d'intel·lectuals, professionals i artistes catalans va néixer l'any 1970, quan un grup de 300 intel·lectuals es van tancar a Montserrat per protestar contra el Procés de Burgos. Aquest grup formarà part més tard del Congrés de Cultura Catalana. El Congrés de Cultura Catalana va ser format per més de 12.000 persones inscrites, amb milers de participants i va tenir una durada de dos anys. I els objectius que es van proposar foren: detectar les causes que van portar a situacions anormals als àmbits de la cultura catalana i definir les línies d'actuació per aconseguir la normalització cultural.
L'assemblea permanent d'intel·lectuals, professionals i artistes catalans va néixer l'any 1970, quan un grup de 300 intel·lectuals es van tancar a Montserrat per protestar contra el Procés de Burgos. Aquest grup formarà part més tard del Congrés de Cultura Catalana. El Congrés de Cultura Catalana va ser format per més de 12.000 persones inscrites, amb milers de participants i va tenir una durada de dos anys. I els objectius que es van proposar foren: detectar les causes que van portar a situacions anormals als àmbits de la cultura catalana i definir les línies d'actuació per aconseguir la normalització cultural.
L'assemblea permanent d'intel·lectuals, professionals i artistes catalans va néixer l'any 1970, quan un grup de 300 intel·lectuals es van tancar a Montserrat per protestar contra el Procés de Burgos. Aquest grup formarà part més tard del Congrés de Cultura Catalana. El Congrés de Cultura Catalana va ser format per més de 12.000 persones inscrites, amb milers de participants i va tenir una durada de dos anys. I els objectius que es van proposar foren: detectar les causes que van portar a situacions anormals als àmbits de la cultura catalana i definir les línies d'actuació per aconseguir la normalització cultural.
