S'estan mostrant 879 resultats

Acte de constitució de l'Assemblea democràtica de Montgat

Acte de persones pertanyents a l'extrema dreta realitzat a Plaça Sant Jaume.
El búnquer a Catalunya és entès com la unió dels grups radicals d'extrema dreta que van perdurar després de la mort del dictador. És al voltant dels anys seixanta, quan es comencen a veure aquests búnquers, amb l'inici del període les grans vagues, quan es preveu el canvi cap a camí democràtic. La població que formava part dels búnquers era fonamentalment de les classes més conservadores de la societat.

Acte de presentació pública de Comissions Obreres Nacional de Catalunya a l'Esgésia Mare de Déu de Montserrat el 26 de gener de 1976.

A la fotografia observem l'edifici que en l'actualitat és l'Arxiu del Districte de Sant Martí.
L'any 1979, s'aprova l'organització de l'arxiu de l'antic ajuntament de Sant Martí, gràcies a la voluntat dels veïns de recuperar l'arxiu històric, i que s'obre al públic l'any 1982.

El març de 1976 es convoca la Marxa de la Llibertat per l'amnistia, les llibertats i l'estatut. Per l'Assemblea de Catalunya sota el lema Poble català, posa't a caminar. Durant el mateix estiu, a Tàrrega, es reuneixen organitzacions, partits polítics i ciutadans per organitzar la Marxa, i ho fan a la casa de Josep Vall Roca.
El dia 3 de setembre es realitza la Marxa, i en la mateixa nit, un grup d'extrema dreta va assaltar la casa de Josep Vall, i la va ruixar amb productes químics per cremar-la. A més, l'agressió que va sofrir Eduard Naudó per part d'aquests grups ultres.

L'any 1976 es crea l'organització anomenada Agrupació Democràtica d'Andorra, que va encapçalar la lluita per la democratització de la vida pública andorrana. Una entitat formada per forces d'esquerra i de dreta que es van oposar al sistema polític del moment, el qual havia dominat les institucions durant quatre eleccions consecutives.

El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

Sessió municipal de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Mortalt.

El 18 de desembre de 1977, es va produir una manifestació sota el lema Fem la ciutat habitable. A la manifestació van participar al voltant de 15.000 persones, les quals van recórrer els carrers en bicicleta. Els objectius de la manifestació eren la construcció de carrils i aparcaments de bicicletes, augment del transport públic, paralitzar la construcció de nous habitatges, instal·lació de zones verdes en zones esfondrades i una ordenació del territori racionalitzada i democràtica.

L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.