Basi Hermanos va ser una empresa de punt al barri de Gràcia, que comptava amb una plantilla de 300 treballadors. La plantilla de Basi va seguir la crida de les centrals sindicals catalanes i es va aturar la jornada del dia 12 les vuit hores. La direcció de l'empresa va decidir cinc dies després acomiadar en Alfons Llopis i obrir expedient de feina i sou a les representants sindicals Carme Cervera i Rosario Dominguez. Com a resposta de les sancions, la plantilla al complet va aturar-se exigint el retorn dels companys. L'empresa va continuar amb la mateixa actitud i va obrir expedient a 6 càrrecs sindicals més. La resposta dels treballadors fos una altra aturada a la fàbrica, i l'empresa va respondre cridant a la força pública. Els treballadors acomiadats van continuar amb les protestes davant la fàbrica fins a la celebració del judici per les sancions.

El 4 de juliol de 1974 va succeir la vaga general al Baix Llobregat. Trobem el seu origen en la negociació del conveni en les empreses Elsa i Solvay. Ja que les directives de les empreses oferien als treballadors augment de salaris ínfims a més de canvis de torns i condicions de treballs que no van ser acceptades per part dels treballadors. Aquestes van suposar l'acomiadament de tota la plantilla d'Elsa (700) i en Solvay 64 acomiadaments i sancions a la resta de treballadors. A més aquests conflictes van coincidir amb la negociació del conveni comarcal del metall, unint les zones nord i sud del Baix Llobregat.

L'amnistia laboral és una de les reivindicacions més arrelades al moviment obrer i fos en les manifestacions dels treballadors el seu objectiu. L'amnistia no ha de ser només la readmissió de la persona al seu lloc de treball, sinó que l'empresa reconegui que aquest acomiadament va ser injust. Trobem un gran nombre d'empreses en aquest context de manifestacions: Elsa, Siemens, Tubauto, Pegaso, Olivetti, Motor Ibèrica, SEAT, etc. Un altre objectiu pel qual es va lluitar també fos per l'amnistia sindical.

La manifestació forma part de la mobilització popular catalana entre els anys 1975 i 1977 que van anomenar Congrés de Cultura Catalana. El Congrés tenia per objectius la normalització de la llengua i la defensa dels drets de les persones i cultura catalana.