Basi Hermanos va ser una empresa de punt al barri de Gràcia, que comptava amb una plantilla de 300 treballadors. La plantilla de Basi va seguir la crida de les centrals sindicals catalanes i es va aturar la jornada del dia 12 les vuit hores. La direcció de l'empresa va decidir cinc dies després acomiadar en Alfons Llopis i obrir expedient de feina i sou a les representants sindicals Carme Cervera i Rosario Dominguez. Com a resposta de les sancions, la plantilla al complet va aturar-se exigint el retorn dels companys. L'empresa va continuar amb la mateixa actitud i va obrir expedient a 6 càrrecs sindicals més. La resposta dels treballadors fos una altra aturada a la fàbrica, i l'empresa va respondre cridant a la força pública. Els treballadors acomiadats van continuar amb les protestes davant la fàbrica fins a la celebració del judici per les sancions.

El desembre de 1976, 1800 treballadors del Port de Barcelona van iniciar una vaga de vint-i-dos dies (1 de desembre - 23 de desembre). La vaga fou posada en marxa a causa de conèixer la incoació de set expedients administratius a sengles càrrecs sindicals. Els expedients foren imposats arran de l'atur total al Port durant la jornada de vaga del 12 de setembre del mateix any. Durant aquest període, més de 190 vaixells foren desviats cap altres punts de la Mediterrània.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

El 4 de juliol de 1974 va succeir la vaga general al Baix Llobregat. Trobem el seu origen en la negociació del conveni en les empreses Elsa i Solvay. Ja que les directives de les empreses oferien als treballadors augment de salaris ínfims a més de canvis de torns i condicions de treballs que no van ser acceptades per part dels treballadors. Aquestes van suposar l'acomiadament de tota la plantilla d'Elsa (700) i en Solvay 64 acomiadaments i sancions a la resta de treballadors. A més aquests conflictes van coincidir amb la negociació del conveni comarcal del metall, unint les zones nord i sud del Baix Llobregat.

Els treballadors de l'empresa Hispano Olivetti es van veure obligats a forçar les negociacions del conveni a causa de la postura de l'empresa que feia impossible arribar a un acord. La plataforma de treballadors establia dos punts claus, la readmissió de dos càrrecs sindicals que eren pendents del recurs posat al Suprem per l'empresa, i dintre d'aquest, l'estudi seriós pel retorn dels 57 treballadors acomiadats, i el segon era l'augment dels salaris dels treballadors, que demanaven un augment de 80.000 pessetes.

La vaga de la Roca fou una de les vagues més importants del Baix Llobregat i Catalunya amb una duració de noranta-cinc dies. Que va comptar amb el suport de més de quaranta empreses del Baix Llobregat i manifestacions de masses i vuit atemptats feixistes.
Durant l'última setmana de la vaga es va aconseguir la reincorporació de més de 3000 treballadors. I durant la seva entrada a la fàbrica es podia escoltar, Unitat, unitat! La vaga finalitza, la lluita continua!