El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

Ens trobem en el context de VIII conveni de la SEAT. En el qual, la direcció de l'empresa va refusar un augment directe dels salaris, oferint un augment d'aquests amb l'increment de la productivitat. Els treballadors de la SEAT van pressionar a la direcció amb assemblees multitudinàries al camp de la Zona Franca i amb aturades constants de dues i quatre hores.

El desembre de 1976, 1800 treballadors del Port de Barcelona van iniciar una vaga de vint-i-dos dies (1 de desembre - 23 de desembre). La vaga fou posada en marxa a causa de conèixer la incoació de set expedients administratius a sengles càrrecs sindicals. Els expedients foren imposats arran de l'atur total al Port durant la jornada de vaga del 12 de setembre del mateix any. Durant aquest període, més de 190 vaixells foren desviats cap altres punts de la Mediterrània.

El conflicte a l'empresa química Durax va succeir l'any 1975 a causa de la demanda dels treballadors per un increment mensual del salari en 1500 pessetes. Davant la resposta negativa de la directiva, els 74 treballadors van realitzar de diferents aturades per pressionar a l'empresa. Les aturades van suposar l'acomiadament de 3 treballadors. I la resta van retornar als seus llocs de treball.

A Esplugues de Llobregat es trobava l'empresa Degamatic, amb 23 treballadors, que durant l'estiu del 1976 amb l'empresa tancada, va presentar un expedient de crisi i va desmuntar tota la maquinària, implicant l'acomiadament dels 23 treballadors sense fer cap avís a aquests. L'empresa va facilitar a la Delegació de Treball la documentació de l'expedient, però els treballadors la qualificaven de dubtosa, ja que la xifra de vendes de l'empresa era en augment, que aquesta no reinvertia els beneficis en ella mateixa, ús de fonts inadequades pel tipus d'empresa que era i la negació de comandes.

La Coordinadora de Despedidos de Barcelona y Comarcas va ser una entitat de caràcter social que donava suport a les persones que es trobaven en situació d'atur i a les persones acomiadades.