L'assemblea de Catalunya fou una plataforma antifranquista formada per l'oposició política i social catalana. Els grups que va formar-la a l'inici foren la Unió Democràtica de Catalunya, el partit Socialista d'Alliberament Nacional, el Front Nacional de Catalunya, Moviment Socialista de Catalunya, partit Carlí de Catalunya i el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Els seus principals objectius foren l'amnistia dels presos polítics a la dictadura i el restabliment de l'Estatut d'Autonomia del 1932.

El 31 d'octubre i 1 de novembre de l'any 1976, el Partit Socialista de Catalunya, va celebrar el seu Congrés constituent, que culminava el procés de constitució com a nou partit, que va iniciar el 22 de juny del mateix any. Durant aquell moment, el Consell General del partit era format per 151 membres i un Secretariat General format per 15 secretaries. En la seva fundació, el partit va començar amb un total de 1601 afiliats.

Durant l'abril de 1976, Comissions Obreres va tractar de celebrar la seva assemblea general a Madrid, a la qual participarien 2000 delegats i delegades, però que va ser rebutjada la petició pel vicepresident del Govern Fraga Iribarne. Davant la negativa, CCOO va preparar l'assemblea a Barcelona l'onze de juliol de 1976, amb la participació de 650 delegats i delegades. L'assemblea es va realitzar de forma clandestina, els responsables de CCOO van rebre a diferents punts de la ciutat les delegacions, per portar-les a l'església de Sant Medir.

Acte de presentació pública de Comissions Obreres Nacional de Catalunya a l'Esgésia Mare de Déu de Montserrat el 26 de gener de 1976.

Conservació permanent del seu valor tesimonial

El projecte d'Associació Sindical que es va voler portar a terme el gener de 1977, suposava pels sindicats una de les motivacions de lluita i mobilització més important per als col·lectius sindicals democràtics. Ja que l'objectiu que es buscava amb l'aprovació d'aquest projecte, era mantenir viu el sindicat vertical.

La Unió de Llauradors i Ramaders és una organització agrària que es va fundar l'any 1977 a la Comunitat Valenciana. Els seus objectius eren defensar i promoure els interessos generals dels agricultors i ramaders professionals valencians.

Els treballadors de la construcció de Barcelona i Girona es van unir per les revisions dels convenis provincials, els quals volien participar en la revisió d'aquests per negociar les millores.
Les millores que volien introduir els treballadors eren que l'augment del salari tingués relació directa amb el cost de la vida, i de caràcter polític i sindical.

L'assemblea de la Roca va venir provocada per l'actitud intransigent que va mostrar l'empresa davant la negociació del conveni interprovincial de factories. L'acció dels treballadors de la roca va comportar l'empresonament de 8 d'ells, més de 43 acomiadaments i la sanció de més de mil treballadors de suspensió de feina i sou.

El mes d'octubre de 1974 va suposar un gran triomf pels treballadors del metall del Baix Llobregat, ja que en aquest any es va signar el conveni del metall, que suposava una millora considerable de les condicions laborals i salarials.