La Coordinadora de Despedidos de Barcelona y Comarcas va ser una entitat de caràcter social que donava suport a les persones que es trobaven en situació d'atur i a les persones acomiadades.

El partit Convergència Democràtica de Catalunya va ser fundat el 17 de novembre de 1974. En la seva fundació van participar un total de 125 persones, d'entre les quals la persona més influent era en Jordi Pujol. Els objectius que tenien proposats eren construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, refermar les tradicions, donar suport en la defensa de la democràcia i la llibertat i l'autogovern i projecció europea de Catalunya.
L'any 1977, es va celebrar el IV Congrés de CDC, en el qual es va decidir que el partit es presentés a les eleccions generals formant coalició amb l'Esquerra Democràtica de Catalunya i el PSC-Reagrupament.

L'assemblea de treballadors del metro es va iniciar al local d'un cinema que es trobava annex als Sindicats a la Via Laiteana, i més tard es va traslladar a l'ajuntament. Per evitar la vaga, el delegat de l'ajuntament va oferir un augment de 80.000 pessetes lineal anual juntament amb altres millores com per a jubilats i pensionistes i ajudes escolars.

L'any 1977, els treballadors del metall de Palma de Mallorca van anar a la vaga a causa de la renovació del conveni. La primera renovació del conveni es va realitzar sense comptar amb la participació dels treballadors i sindicats, i va ser signat per la patronal i la UTT. Els treballadors van dur a terme manifestacions i piquets per pressionar als empresaris i renegociar el conveni. Per segona vegada, el conveni es va signar sense els treballadors i sense negociar els salaris. El 23 de març es va celebrar una assemblea de delegats i representants del metall per acordar a esperar el juliol per aconseguir millores condicions laborals.

El mes d'octubre de 1974 va suposar un gran triomf pels treballadors del metall del Baix Llobregat, ja que en aquest any es va signar el conveni del metall, que suposava una millora considerable de les condicions laborals i salarials.

El mes d'octubre de 1974 va suposar un gran triomf pels treballadors del metall del Baix Llobregat, ja que en aquest any es va signar el conveni del metall, que suposava una millora considerable de les condicions laborals i salarials.

El mes d'octubre de 1974 va suposar un gran triomf pels treballadors del metall del Baix Llobregat, ja que en aquest any es va signar el conveni del metall, que suposava una millora considerable de les condicions laborals i salarials.

El mes d'octubre de 1974 va suposar un gran triomf pels treballadors del metall del Baix Llobregat, ja que en aquest any es va signar el conveni del metall, que suposava una millora considerable de les condicions laborals i salarials.

Els treballadors de la construcció de Barcelona i Girona es van unir per les revisions dels convenis provincials, els quals volien participar en la revisió d'aquests per negociar les millores.
Les millores que volien introduir els treballadors eren que l'augment del salari tingués relació directa amb el cost de la vida, i de caràcter polític i sindical.

Per aconseguir el conveni de Catalana de gas, els seus treballadors van realitzar aturs parcials, assemblees multitudinàries i manifestacions. El canvi principal que portava el conveni era l'augment del salari, que comportava guanyar cent mil pessetes anuals, a més es volia assolir la possibilitat de negociar els punts del conveni a l'any següent.