El Congrés de la Joventut de Catalunya va ser organitzat l'any 1976 per la Taula Coordinadora d'Entitats i Moviments de Joventut de Catalunya, abreujada Taula de Joves de Catalunya, plataforma que va existir durant els anys 1976-1980 i que va ser formada per les següents entitats: l'Associació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, l'Associació Democràtica de la Joventut, Agermanament, Pax Christi i la Vocalia de Joves de la Federació d'Associacions de veïns.
Els objectius que es van proposar foren: assegurar la presència pública de la joventut, mantenir el contacte amb els moviments coordinadors de la Taula, incorporar altres entitats, anàlisis de la realitat i problemes dels joves i col·laborar amb altres iniciatives.

L'assemblea permanent d'intel·lectuals, professionals i artistes catalans va néixer l'any 1970, quan un grup de 300 intel·lectuals es van tancar a Montserrat per protestar contra el Procés de Burgos. Aquest grup formarà part més tard del Congrés de Cultura Catalana.
El Congrés de Cultura Catalana va ser format per més de 12.000 persones inscrites, amb milers de participants i va tenir una durada de dos anys. I els objectius que es van proposar foren: detectar les causes que van portar a situacions anormals als àmbits de la cultura catalana i definir les línies d'actuació per aconseguir la normalització cultural.

El 27 de maig de 1976 es constitueix l'Assemblea Democràtica de Badalona i que aplegava un ampli ventall del moviment polític, social i cultural de Badalona. Un dels objectius de l'Assemblea era proposar alternatives democràtiques a l'ajuntament franquista.

L'Assemblea de Catalunya va mostrar clarament la seva posició a favor de l'abstenció i va buscar el suport dels col·legis professionals i altres entitats, fent pública la seva decisió per l'abstenció. A més, es van demanar espais publicitaris a la ràdio i a la televisió, i espais públics per realitzar mítings i manifestacions. Volien explicar de manera clara a la població, que la millor idea era no participar en les votacions.

Ens trobem en el context de VIII conveni de la SEAT. En el qual, la direcció de l'empresa va refusar un augment directe dels salaris, oferint un augment d'aquests amb l'increment de la productivitat. Els treballadors de la SEAT van pressionar a la direcció amb assemblees multitudinàries al camp de la Zona Franca i amb aturades constants de dues i quatre hores.

Els treballadors del sector de la banca privada van anar a la vaga els dies 9, 10 i 11 de desembre per donar suport a la plataforma reivindicativa del conveni col·lectiu nacional. Les reunions entre la comissió gestora i el president de la Unió d'Empresaris no van resultar positives, ja que el segon feia esment que no gaudia de la representativitat de la Unió d'Empresaris.

El Consell General del Foment de Treball Nacional va mostrar la seva sorpresa i indignació a causa de l'alliberament dels presumptes implicats en l'assassinat de l'empresari José María Bultó.

L'Entesa dels Catalans va el grup format pel PSC, PSOE, PSUC i ERC, que es van presentar com grup unitari a les eleccions del Senat del govern espanyol. A més vam comptar amb els suports d'Estat Català i el Front Nacional de Catalunya.
La candidatura va obtenir un total de 12 senadors, sent la força més votada a Catalunya pel senat. L'any 1979 es va voler mantenir l'aliança, però els grups no van arribar a un acord.

Manifestació dels treballadors de la PND de la Universitat de Barcelona per reclamar més estabilitat a la feina, un sou mínim de 25.000 pessetes i la participació en els òrgans de govern de la Universitat
Una de les membres de la comissió del PND, Margarita Guasch, va presentar la idea de la creació d'una comissió mixta representativa, que seria formada per catedràtics, professors i la mateixa PND. La comissió comptaria amb certa autoritat per poder aclarir la situació amb la Universitat, estudiar les necessitats del personal, la distribució racional d'aquest i la distribució racional dels diners.

La Comissió Permanent de la Plataforma d'Organismes Democràtics era formada per l'Assemblea de Catalunya, l'Assemblea de les Illes Balears, Coordinación Democrática, la Coordinadora de Fuerzas Democráticas Canarias, la Táboa democrática de Galicia i la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
La reunió es va celebrar a raó d'estudiar el desenvolupament de les bases polítiques aprovades com programa comú de la plataforma. En la proposta, l'objectiu era la realització d'unes eleccions lliures, d'acord amb la preparació del projecte de Llei electoral, la determinació de les condicions bàsiques per la consulta electoral i la fixació d'un punt en comú en cas de referèndum.