El partit Convergència Democràtica de Catalunya va ser fundat el 17 de novembre de 1974. En la seva fundació van participar un total de 125 persones, d'entre les quals la persona més influent era en Jordi Pujol. Els objectius que tenien proposats eren construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, refermar les tradicions, donar suport en la defensa de la democràcia i la llibertat i l'autogovern i projecció europea de Catalunya.
L'any 1977, es va celebrar el IV Congrés de CDC, en el qual es va decidir que el partit es presentés a les eleccions generals formant coalició amb l'Esquerra Democràtica de Catalunya i el PSC-Reagrupament.

El 31 d'octubre i 1 de novembre de l'any 1976, el Partit Socialista de Catalunya, va celebrar el seu Congrés constituent, que culminava el procés de constitució com a nou partit, que va iniciar el 22 de juny del mateix any. Durant aquell moment, el Consell General del partit era format per 151 membres i un Secretariat General format per 15 secretaries. En la seva fundació, el partit va començar amb un total de 1601 afiliats.

L'assemblea permanent d'intel·lectuals, professionals i artistes catalans va néixer l'any 1970, quan un grup de 300 intel·lectuals es van tancar a Montserrat per protestar contra el Procés de Burgos. Aquest grup formarà part més tard del Congrés de Cultura Catalana.
El Congrés de Cultura Catalana va ser format per més de 12.000 persones inscrites, amb milers de participants i va tenir una durada de dos anys. I els objectius que es van proposar foren: detectar les causes que van portar a situacions anormals als àmbits de la cultura catalana i definir les línies d'actuació per aconseguir la normalització cultural.

L'assemblea permanent d'intel·lectuals, professionals i artistes catalans va néixer l'any 1970, quan un grup de 300 intel·lectuals es van tancar a Montserrat per protestar contra el Procés de Burgos. Aquest grup formarà part més tard del Congrés de Cultura Catalana.
El Congrés de Cultura Catalana va ser format per més de 12.000 persones inscrites, amb milers de participants i va tenir una durada de dos anys. I els objectius que es van proposar foren: detectar les causes que van portar a situacions anormals als àmbits de la cultura catalana i definir les línies d'actuació per aconseguir la normalització cultural.

L'any 1974, Unió de Pagesos es va fundar a la clandestinitat a Pontons, i es definia com un sindicat unitari, democràtic i independent, hereu de la Unió de Rabassaires.
Durant l'any 1976, el sindicat Unió de Pagesos, va celebrar la seva primera assemblea a Poblet i el seu primer Congrés a Espluga de Francolí. I l'any 1977, va ser legalitzat com a organització professional agrària.

L'any 1976 es crea l'organització anomenada Agrupació Democràtica d'Andorra, que va encapçalar la lluita per la democratització de la vida pública andorrana. Una entitat formada per forces d'esquerra i de dreta que es van oposar al sistema polític del moment, el qual havia dominat les institucions durant quatre eleccions consecutives.

Els treballadors de la construcció de Barcelona i Girona es van unir per les revisions dels convenis provincials, els quals volien participar en la revisió d'aquests per negociar les millores.
Les millores que volien introduir els treballadors eren que l'augment del salari tingués relació directa amb el cost de la vida, i de caràcter polític i sindical.

El 31 d'octubre i 1 de novembre de l'any 1976, el Partit Socialista de Catalunya, va celebrar el seu Congrés constituent, que culminava el procés de constitució com a nou partit, que va iniciar el 22 de juny del mateix any. Durant aquell moment, el Consell General del partit era format per 151 membres i un Secretariat General format per 15 secretaries. En la seva fundació, el partit va començar amb un total de 1601 afiliats.

La II conferència del PSUC es va celebrar el maig de 1977, que va servir com etapa de preparació del IV Congrés del PSUC. Durant aquesta etapa, hi havia al partit discrepàncies internes, entre les línies més moderades i radicals. Els representants que més destacaven en la línia moderada eren en Jordi Solé Turá i Jorge Borja. En el cas de la línia radical, es trobaven els militants més antics del partit.