L'associació de Sant Mori de Llefià va ser creada per les associacions de veïns que no van poder entrar a l'Associacio de Veïns de Sant Antoni de Llefià pel control de les autoritats franquistes locals.
L'associació va ser impulsora de les principals mobilitzacions de barri, l'enllumenament del barri, la construcció del clavegueram, la creació de zones verdes o el condicionament d'habitatges en mal estat, com per exemple el bloc de pisos d'Ibusa.

L'associació de Sant Mori de Llefià va ser creada per les associacions de veïns que no van poder entrar a l'Associacio de Veïns de Sant Antoni de Llefià per el control de les autoritats franquistes locals.
L'associació va ser impulsora de les principals mobilitzacions de barri, l'enllumenament del barri, la construcció del clavegueram, la creació de zones verdes o el condicionament d'habitatges en mal estat, com per exemple els bloc de pisos d'Ibusa.

La persona que va substituir a Joaquin Viola com a alcalde després de la seva destitució fou Josep M. Socias Humbert, que faria d'alcalde durant cent dies fins a les eleccions municipals al juny. El motiu de la seva selecció fou intentar fer una neteja d'imatge que havia guanyat l'alcadia barcelonesa. Des del principi, Socias va realitzar intervencions que beneficiaven la seva imatge com entrar en negociació amb els liders dels moviments obrers, no suspendre el pla comarcal o actes com netejar el born.
Però les necessitats de la Barcelona del moment era un altre, el que veritablement calia era una municipalització del sòl què, per poder equipar-la de nous parcs i zones d'equipaments. Aquestes mesures no van fer que algunes associacions de veïns no demanessin la seva dimissió com la de Verneda Alta, a raó del canvi d'una zona d'equipaments per una zona industrial, o la crítica dels representants de la Federació de Pares que sospitaven que les escoles de construcció immediata formaven part de la seva campanya electoral.

Manifestació de l'associació de veïns de Canyelles per l'expropiació del polígon.
El desembre de 1976, associacions de veïns, entitats professionals i ciutadans de Barcelona es van manifestar per la dimissió de Joaquín Viola, el qual era alcalde de Barcelona, nomenat durant el règim franquista.

L'inici dels problemes a l'empresa Escu, S.A. fou quan els treballadors no van rebre el pagament de la seva paga extra corresponent al 18 de juliol. El va seguir l'endarreriment de l'augment que provenia del nou conveni comarcal signat, i que van cobrar set setmanes més tard, i finalment el desencadenant, el no pagament de la paga nadalenca, que suposava no cobrar 2 milions i mig de pessetes.
La tancada a l'empresa es va iniciar el dia 27, per portar a terme aquesta, els treballadors van organitzar diferents equips de treball, de vigilància, d'alimentació, d'economia, de neteja i informació.
Els treballadors van rebre l'ajuda de diferents sindicats i associacions de veïns, i del metge de la ciutat, que realitzava reconeixements als treballadors.

L'inici dels problemes a l'empresa Escu, S.A. fou quan els treballadors no van rebre el pagament de la seva paga extra corresponent al 18 de juliol. El va seguir l'endarreriment de l'augment que provenia del nou conveni comarcal signat, i que van cobrar set setmanes més tard, i finalment el desencadenant, el no pagament de la paga nadalenca, que suposava no cobrar 2 milions i mig de pessetes.
La tancada a l'empresa es va iniciar el dia 27, per portar a terme aquesta, els treballadors van organitzar diferents equips de treball, de vigilància, d'alimentació, d'economia, de neteja i informació.
Els treballadors van rebre l'ajuda de diferents sindicats i associacions de veïns, i del metge de la ciutat, que realitzava reconeixements als treballadors.

Atemptat de les forces de l'extrema dreta en un local pertanyent a una associació de veïns.

Sessió municipal de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Mortalt.

Durant els anys 1976 i 1977 es va produir el conflicte de les expropiacions d'As Encrobas a Galicia. El conflicte en qüestió era protagonitzat pels veïns de la parròquia d'As Encrobas, ja que volien evitar l'expropiació de les seves terres per l'empresa Lignitos de Meirama, o si es produïen, que aquesta s'encarregués del trasllat de la població a terres similars. Els problemes sorgeixen a causa que els veïns demanaven un preu superior oferit per l'empresa.