L'associació de Sant Mori de Llefià va ser creada per les associacions de veïns que no van poder entrar a l'Associacio de Veïns de Sant Antoni de Llefià pel control de les autoritats franquistes locals.
L'associació va ser impulsora de les principals mobilitzacions de barri, l'enllumenament del barri, la construcció del clavegueram, la creació de zones verdes o el condicionament d'habitatges en mal estat, com per exemple el bloc de pisos d'Ibusa

L'associació de Sant Mori de Llefià va ser creada per les associacions de veïns que no van poder entrar a l'Associacio de Veïns de Sant Antoni de Llefià pel control de les autoritats franquistes locals.
L'associació va ser impulsora de les principals mobilitzacions de barri, l'enllumenament del barri, la construcció del clavegueram, la creació de zones verdes o el condicionament d'habitatges en mal estat, com per exemple el bloc de pisos d'Ibusa.

El 14 de juliol s'aprova l'anomenat Pla Comarcal, que va actualitzar l'ordenació urbanística que planificava i regulava el creixement de la ciutat i la seva rodalia natural. Durant els anys seixanta, hi havia un gran malestar per la situació de la ciutat, amb falta d'equipaments nous, educatius, esportius, per la corrupció en l'edificació en zones verdes, condicions dels habitatges, deficiències en la urbanització, greus mancances als serveis municipals, etc.
Les associacions de veïns van treballar conjuntament per estudiar les necessitats de cada barri, que van suposar l'aparició de reivindicacions de cadascun d'ells.

L'extinent d'alcalde Baron va construir en uns terrenys qualificats de zona verda sense cap llicència municipal. El funcionari Porras va ser separat del càrrec després d'un ampli informe recollit pel jutge instructor.

L'extinent d'alcalde Baron va construir en uns terrenys qualificats de zona verda sense cap llicència municipal. El funcionari Porras va ser separat del càrrec després d'un ampli informe recollit pel jutge instructor.

Durant els anys 1976 i 1977 es va produir el conflicte de les expropiacions d'As Encrobas a Galicia. El conflicte en qüestió era protagonitzat pels veïns de la parròquia d'As Encrobas, ja que volien evitar l'expropiació de les seves terres per l'empresa Lignitos de Meirama, o si es produïen, que aquesta s'encarregués del trasllat de la població a terres similars. Els problemes sorgeixen a causa que els veïns demanaven un preu superior oferit per l'empresa.

L'associació de Sant Mori de Llefià va ser creada per les associacions de veïns que no van poder entrar a l'Associacio de Veïns de Sant Antoni de Llefià pel control de les autoritats franquistes locals.
L'associació va ser impulsora de les principals mobilitzacions de barri, l'enllumenament del barri, la construcció del clavegueram, la creació de zones verdes o el condicionament d'habitatges en mal estat, com per exemple el bloc de pisos d'Ibusa.

L'associació de Sant Mori de Llefià va ser creada per les associacions de veïns que no van poder entrar a l'Associacio de Veïns de Sant Antoni de Llefià per el control de les autoritats franquistes locals.
L'associació va ser impulsora de les principals mobilitzacions de barri, l'enllumenament del barri, la construcció del clavegueram, la creació de zones verdes o el condicionament d'habitatges en mal estat, com per exemple els bloc de pisos d'Ibusa.

La construcció de tres torres de pisos va comportar a un gran enfrontament entre l'administració i la població d'Esplugues de Llobregat. Aquesta era a causa de la zona on s'havien edificat els edificis, ja que aquesta la volien com zona verda els veïns d'Esplugues.

La persona que va substituir a Joaquin Viola com a alcalde després de la seva destitució fou Josep M. Socias Humbert, que faria d'alcalde durant cent dies fins a les eleccions municipals al juny. El motiu de la seva selecció fou intentar fer una neteja d'imatge que havia guanyat l'alcadia barcelonesa. Des del principi, Socias va realitzar intervencions que beneficiaven la seva imatge com entrar en negociació amb els liders dels moviments obrers, no suspendre el pla comarcal o actes com netejar el born.
Però les necessitats de la Barcelona del moment era un altre, el que veritablement calia era una municipalització del sòl què, per poder equipar-la de nous parcs i zones d'equipaments. Aquestes mesures no van fer que algunes associacions de veïns no demanessin la seva dimissió com la de Verneda Alta, a raó del canvi d'una zona d'equipaments per una zona industrial, o la crítica dels representants de la Federació de Pares que sospitaven que les escoles de construcció immediata formaven part de la seva campanya electoral.