L'exposició <<Drets Humans, ara!>>, que va servir de carta de presentació de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, es va emmarcar en una campanya impulsada per la justícia i pau. El projecte compaginava la creació col·lectiva amb realitzacions personals i el tractament de temes generals, relacionats amb la lluita política local.

L'exposició <<Drets Humans, ara!>>, que va servir de carta de presentació de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, es va emmarcar en una campanya impulsada per la justícia i pau. El projecte compaginava la creació col·lectiva amb realitzacions personals i el tractament de temes generals, relacionats amb la lluita política local.

L'exposició <<Drets Humans, ara!>>, que va servir de carta de presentació de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, es va emmarcar en una campanya impulsada per la justícia i pau. El projecte compaginava la creació col·lectiva amb realitzacions personals i el tractament de temes generals, relacionats amb la lluita política local.

El 14 de juliol s'aprova l'anomenat Pla Comarcal, que va actualitzar l'ordenació urbanística que planificava i regulava el creixement de la ciutat i la seva rodalia natural. Durant els anys seixanta, hi havia un gran malestar per la situació de la ciutat, amb falta d'equipaments nous, educatius, esportius, per la corrupció en l'edificació en zones verdes, condicions dels habitatges, deficiències en la urbanització, greus mancances als serveis municipals, etc.
Les associacions de veïns van treballar conjuntament per estudiar les necessitats de cada barri, que van suposar l'aparició de reivindicacions de cadascun d'ells.

La persona que va substituir a Joaquin Viola com a alcalde després de la seva destitució fou Josep M. Socias Humbert, que faria d'alcalde durant cent dies fins a les eleccions municipals al juny. El motiu de la seva selecció fou intentar fer una neteja d'imatge que havia guanyat l'alcadia barcelonesa. Des del principi, Socias va realitzar intervencions que beneficiaven la seva imatge com entrar en negociació amb els liders dels moviments obrers, no suspendre el pla comarcal o actes com netejar el born.
Però les necessitats de la Barcelona del moment era un altre, el que veritablement calia era una municipalització del sòl què, per poder equipar-la de nous parcs i zones d'equipaments. Aquestes mesures no van fer que algunes associacions de veïns no demanessin la seva dimissió com la de Verneda Alta, a raó del canvi d'una zona d'equipaments per una zona industrial, o la crítica dels representants de la Federació de Pares que sospitaven que les escoles de construcció immediata formaven part de la seva campanya electoral.