El partit Concòrdia Catalana fou una organització política catalana de dretes fundada l'any 1977 per Joan Antoni Samaranch. Concòrdia Catalana era la fusió dels partits: Partit Conservador de Catalunya, Catalònia-Partit Polític Català i Partit Social Regionalista. El partit va rebutjar presentar la seva candidatura a les eleccions generals i el grup es va trencar quan el partit Catalònia es va retirar pel pacte de candidatura amb la Unió de Centre Democràtic en Catalunya.

El 20 de novembre les forces d'extrema dreta celebren l'aniversari de les morts del dictador Franco i Primo de Rivera. Durant aquest primer aniversari, es va realitzar un acte oficial al Valle de los Caídos, presidit pels reis d'Espanya, amb membres del govern i membres civils i militars de la Secretaria General del Movimiento Nacional.
A la fotografia observem una pintada a favor de la dictadura modificada per convertir-se en una burla.

El 24 de gener de 1977, un grup de 3 persones de l'extrema dreta va assassinar a 5 advocats laboralistes del Partit Comunista d'Espanya i de Comissions Obreres.
El grup tenia com a objectiu l'assassinat de Joaquín Navarro, secretari general del Sindicat de transports de CCOO a Madrid. Com no van trobar a Joaquín Navarro, van tomar la decisió d'assassinar a les persones presents al despatx. A l'atac, van assassinar a Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javer Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel Rodríguez Leal.

Grafiti en contra de Lluís Maria Xirinacs.
Lluís María Xirinacs fou un sacerdot, polític, filòsof català, que va formar part de l'Assemblea de Catalunya, promotor de la Marxa de la Llibertat, va realitzar diverses vagues de fam i va ser empresonat a Zamora per negar-se a parlar cap altra llengua que no fos el català. La seva lluita amb mètodes de protesta no violents li va fer rebre la medalla del Consell Mundial de la Pau, la medalla de bronze de l'Associació Mundial de la Pau i candidat tres vegades a Premi Nobel de la Pau.

Concentració de persones pertanyents a l'extrema dreta a la Catedral de Barcelona.
El búnquer a Catalunya és entès com la unió dels grups radicals d'extrema dreta que van perdurar després de la mort del dictador. És al voltant dels anys seixanta, quan es comencen a veure aquests búnquers, amb l'inici del període les grans vagues, quan es preveu el canvi cap a camí democràtic. La població que formava part dels búnquers era fonamentalment de les classes més conservadores de la societat.

El 24 de gener de 1977, un grup de 3 persones de l'extrema dreta va assassinar a 5 advocats laboralistes del Partit Comunista d'Espanya i de Comissions Obreres.
El grup tenia com a objectiu l'assassinat de Joaquín Navarro, secretari general del Sindicat de transports de CCOO a Madrid. Com no van trobar a Joaquín Navarro, van tomar la decisió d'assassinar a les persones presents al despatx. A l'atac, van assassinar a Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javer Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel Rodríguez Leal.

El 24 de gener de 1977, un grup de 3 persones de l'extrema dreta va assassinar a 5 advocats laboralistes del Partit Comunista d'Espanya i de Comissions Obreres.
El grup tenia com a objectiu l'assassinat de Joaquín Navarro, secretari general del Sindicat de transports de CCOO a Madrid. Com no van trobar a Joaquín Navarro, van tomar la decisió d'assassinar a les persones presents al despatx. A l'atac, van assassinar a Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javer Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel Rodríguez Leal.

Acte de persones pertanyents a l'extrema dreta realitzat a Plaça Sant Jaume.
El búnquer a Catalunya és entès com la unió dels grups radicals d'extrema dreta que van perdurar després de la mort del dictador. És al voltant dels anys seixanta, quan es comencen a veure aquests búnquers, amb l'inici del període les grans vagues, quan es preveu el canvi cap a camí democràtic. La població que formava part dels búnquers era fonamentalment de les classes més conservadores de la societat.

Concentració de persones pertanyents a l'extrema dreta a la Catedral de Barcelona.
El búnquer a Catalunya és entès com la unió dels grups radicals d'extrema dreta que van perdurar després de la mort del dictador. És al voltant dels anys seixanta, quan es comencen a veure aquests búnquers, amb l'inici del període les grans vagues, quan es preveu el canvi cap a camí democràtic. La població que formava part dels búnquers era fonamentalment de les classes més conservadores de la societat.

El desembre de 1976, associacions de veïns, entitats professionals i ciutadans de Barcelona es van manifestar per la dimissió de Joaquín Viola, el qual era alcalde de Barcelona, nomenat durant el règim franquista.