La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
A la imatge es veu l'arribada al Palau de Justícia de Barcelona dels detinguts, membres de CCOO, per la distribució de propaganda de la jornada d'atur. Al centre de la imatge, podem veure a José Luis López Bulla.

Cartell polític de la Lliga Comunista sobre la votació al referèndum del desembre de 1976 on destacava la importància de la unitat del moviment obrer i unitat per mobilitzar-se i fer vaga general el dia 12.

El 31 d'octubre i 1 de novembre de l'any 1976, el Partit Socialista de Catalunya, va celebrar el seu Congrés constituent, que culminava el procés de constitució com a nou partit, que va iniciar el 22 de juny del mateix any. Durant aquell moment, el Consell General del partit era format per 151 membres i un Secretariat General format per 15 secretaries. En la seva fundació, el partit va començar amb un total de 1601 afiliats.

El 31 d'octubre i 1 de novembre de l'any 1976, el Partit Socialista de Catalunya, va celebrar el seu Congrés constituent, que culminava el procés de constitució com a nou partit, que va iniciar el 22 de juny del mateix any. Durant aquell moment, el Consell General del partit era format per 151 membres i un Secretariat General format per 15 secretaries. En la seva fundació, el partit va començar amb un total de 1601 afiliats.

La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
A la imatge es veu l'arribada al Palau de Justícia de Barcelona dels detinguts, membres de CCOO, per la distribució de propaganda de la jornada d'atur. I sortint de la furgoneta de la policia, es veu a Cipriano García.

El partit Convergència Democràtica de Catalunya va ser fundat el 17 de novembre de 1974. En la seva fundació van participar un total de 125 persones, d'entre les quals la persona més influent era en Jordi Pujol. Els objectius que tenien proposats eren construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, refermar les tradicions, donar suport en la defensa de la democràcia i la llibertat i l'autogovern i projecció europea de Catalunya.
L'any 1977, es va celebrar el IV Congrés de CDC, en el qual es va decidir que el partit es presentés a les eleccions generals formant coalició amb l'Esquerra Democràtica de Catalunya i el PSC-Reagrupament.

El 31 d'octubre i 1 de novembre de l'any 1976, el Partit Socialista de Catalunya, va celebrar el seu Congrés constituent, que culminava el procés de constitució com a nou partit, que va iniciar el 22 de juny del mateix any. Durant aquell moment, el Consell General del partit era format per 151 membres i un Secretariat General format per 15 secretaries. En la seva fundació, el partit va començar amb un total de 1601 afiliats.

El 31 d'octubre i 1 de novembre de l'any 1976, el Partit Socialista de Catalunya, va celebrar el seu Congrés constituent, que culminava el procés de constitució com a nou partit, que va iniciar el 22 de juny del mateix any. Durant aquell moment, el Consell General del partit era format per 151 membres i un Secretariat General format per 15 secretaries. En la seva fundació, el partit va començar amb un total de 1601 afiliats.

Manifestació dels estudiants en contra de l'augment de les taxes acadèmiques que va promoure el Ministeri en un 300% sense realitzar cap consulta prèvia.

Votació del referèndum per la reforma política de l'any 1976.
El referèndum del 1976 servia per aprovar la llei de Reforma Política que eliminava les estructures franquistes, com les Cortes de la dictadura franquista i permetia la convocatòria d'eleccions democràtiques.
La plataforma d'Organismes Democràtics va acordar una campanya d'abstenció en massa a l'Estat si no es complien set condicions: legalització de tots els partits, amnistia total, igualtat d'oportunitats d'accés a la ràdio i TVE pels partits i organitzacions sindicals. A més, l'Assemblea de Catalunya va fer públic el rebuig al Referèndum i va cridar el poble català a mobilitzar-se i manifestar-se a favor de l'abstenció.