Per aconseguir el conveni de Catalana de gas, els seus treballadors van realitzar aturs parcials, assemblees multitudinàries i manifestacions. El canvi principal que portava el conveni era l'augment del salari, que comportava guanyar cent mil pessetes anuals, a més es volia obtenir la possibilitat de negociar els punts del conveni a l'any següent.

Per aconseguir el conveni de Catalana de gas, els seus treballadors van realitzar aturs parcials, assemblees multitudinàries i manifestacions. El canvi principal que portava el conveni era l'augment del salari, que comportava guanyar cent mil pessetes anuals, a més es volia obtenir la possibilitat de negociar els punts del conveni a l'any següent.

L'assemblea de treballadors del metro es va iniciar al local d'un cinema que es trobava annex als Sindicats a la Via Laiteana, i més tard es va traslladar a l'ajuntament. Per evitar la vaga, el delegat de l'ajuntament va oferir un augment de 80.000 pessetes lineal anual juntament amb altres millores com per a jubilats i pensionistes i ajudes escolars.

La causa que va provocar les manifestacions fou dues de les condicions de la convocatòria a oposicions al Banc Central i de Biscaia. Aquestes dues condicions foren que fossin del sexe masculí i majors de vint-i-un anys.
La resposta popular va ser ràpida i més de 300 persones es van reunir davant el Banc Central.
A les protestes trobàvem pancartes signades pel Moviment de Dones de Banca, la vocalia de dones de la barriada de la Vall d'Hebrón i de la Sagrada Família a més del col·lectiu feminista. Els reclams principals eren el dret a la feina a banca i contra la discriminació.
El moviment de Dones de Banca, agrupa dones de vint bancs i caixes diferents i que ha fet assemblees a sindicats.

María Ángeles Muñoz va ser l'última dona que va ser jutjada per el delicte d'adulteri. Mª Ángeles tenia una filla, i l'home amb el què es va casar las va abandonar després del part. El seu abandonament va ser a causa de marxar-se amb un altre home a Mallorca. Ella va continuar la seva vida, va conèixer una altre persona amb la qual va tenir un fill, i quan l'exmarit es va assabentar la va demandar per recuperar la custòdia de la filla. El jutge va donar la custòdia al pare, fet que va fer que Mª Ángeles s'amgués amb la seva filla. Les manifestacions van arribar a favor d'ella. Finalment es va rribar amb un acord amb l'advocat del pare i es va retirar la denúncia.

L'extinent d'alcalde Baron va construir en uns terrenys qualificats de zona verda sense cap llicència municipal. El funcionari Porras va ser separat del càrrec després d'un ampli informe recollit pel jutge instructor.

L'extinent d'alcalde Baron va construir en uns terrenys qualificats de zona verda sense cap llicència municipal. El funcionari Porras va ser separat del càrrec després d'un ampli informe recollit pel jutge instructor.

L'associació de Sant Mori de Llefià va ser creada per les associacions de veïns que no van poder entrar a l'Associacio de Veïns de Sant Antoni de Llefià per el control de les autoritats franquistes locals.
L'associació va ser impulsora de les principals mobilitzacions de barri, l'enllumenament del barri, la construcció del clavegueram, la creació de zones verdes o el condicionament d'habitatges en mal estat, com per exemple els bloc de pisos d'Ibusa.

La persona que va substituir a Joaquin Viola com a alcalde després de la seva destitució fou Josep M. Socias Humbert, que faria d'alcalde durant cent dies fins a les eleccions municipals al juny. El motiu de la seva selecció fou intentar fer una neteja d'imatge que havia guanyat l'alcadia barcelonesa. Des del principi, Socias va realitzar intervencions que beneficiaven la seva imatge com entrar en negociació amb els liders dels moviments obrers, no suspendre el pla comarcal o actes com netejar el born.
Però les necessitats de la Barcelona del moment era un altre, el que veritablement calia era una municipalització del sòl què, per poder equipar-la de nous parcs i zones d'equipaments. Aquestes mesures no van fer que algunes associacions de veïns no demanessin la seva dimissió com la de Verneda Alta, a raó del canvi d'una zona d'equipaments per una zona industrial, o la crítica dels representants de la Federació de Pares que sospitaven que les escoles de construcció immediata formaven part de la seva campanya electoral.

Acte reivindicatiu de treballadors que formen part del sindicat de Comissions Obreres i que es van encadenar per reclamar el retorn als seus llocs de treball.