Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC)
- ES AHCO 0113-02.01.-05.02.-05.02.38.
- Unitat documental composta
- 1975
Part deJosep Solé Barberà
Declaració i publicació periòdica
Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya
57 resultats directament relacionats Exclou els termes específics
Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC)
Part deJosep Solé Barberà
Declaració i publicació periòdica
Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya
Part deArreu
La diada de Sant Jordi del 1976 la primera després de la mort del dictador Franco. Durant els anys de la dictadura la diada de Sant Jordi va ser oprimida i no va permetre a la gent de Catalunya celebrar-la de forma total. Llavors, aquesta va ser molt especial després de tants anys de repressió. Aquesta com símbol de catalanisme per reclamar la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia.
Arreu (publicació)
Sindicalisme i qüestió autonòmica a Espanya
Part deÁngel Rozas Serrano. La tradició del sindicalisme a les CCOO (1940-2010)
Documents relatius al paper dels treballadors i sindicats en el model autonòmic d'Espanya
Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC)
Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer [calendari]
Part deÁngel Rozas Serrano. La tradició del sindicalisme a les CCOO (1940-2010)
Calendari de butxaca del 1977
Desconegut/da
Unió de Sindicats de Comissions Obreres de Barcelona (USCOB)
Organitza la documentació generada i rebuda per la USCOB (1975-1991), la relativa a l'administració interna de l'entitat i la derivada de l'activitat sindical. Documents fundacionals (estatuts i reglaments), congressos i conferències nacionals, Consell General, Consell Executiu, Secretariat i Secretaria General. De l'administració de l'entitat se'n deriven les seccions de Recursos Humans, Finances i comptabilitat, Serveis als i a les afiliades, Patrimoni i Afers jurídics. Altres seccions del quadre de classificació resten lligats a l'organització de l'activitat sindical, a les bases del sindicat (sectorials i territorials) i a la comunicació externa de la USCOB, vinculada a les relacions que mantenia amb institucions de l'àmbit públic, partits i altres sindicats, o entitats dels moviments socials.
Cal destacar la secció Hemeroteca del Fons, que conserva fotografies, material gràfic i documents audiovisuals.
Unió Sindical de Comissions Obreres del Barcelonès (USCOB)
Unió Local de CCOO de l'Hospitalet de Llobregat. Col·lecció de fotografies
Part deUnió de Sindicats de Comissions Obreres de Barcelona (USCOB)
Fotografies de l'activitat sindical de CCOO a l'Hospitalet: Acte del sindicat de la construcció i la fusta (1976); I Conferència de CCOO L'Hospitalet (1978); Fotografies de reunions de militants de CCOO de l'Hospitalet de Llobregat a una parròquia de la ciutat; Míting de CCOO a l'Hospitalet de Llobregat (1978); Participació de militants de l'Hospitalet al I Congrés Confederal de CCOO; Participació al I Congrés de la CONC (1978); Acte Transició Parc de can Boixeres (1977-1978); Comitè d'empresa CIPSA; Acampada Agrupació Aturats; Manifestació contra el PEJ; Manifestació contra l'atur i la crisi (1978); III Conferència Local de CCOO de l'Hospitalet; IV Conferència Local de CCOO de l'Hospitalet; VI Conferència Local de CCOO de l'Hospitalet (1996); Solidaritat amb Nicaragua; I Congrés del Metall Estatal (1978); Empresa Burguete, del Metall (1978); I Congrés Federal del Metall Catalunya (1978); Festa de la Diversitat (2002); III Conferència CCOO Ajuntament de l'Hospitalet (1996); Celebració al local de CCOO de l'Hospitalet; Visita al local de CCOO de l'Hospitalet del representant el projecte solidari entre CCOO i el Perú (2002); Viatje a Madrid Sintel (2001); Pintada mural CCOO l'Hospitalet de Llobregat (1986); Ofrenes de CCOO de l'Hospitalet 11 de setembre (1999-2005); Campanya 35 hores per Llei (1996); Homenatge a Pura Fernández i Felipe Cruz (1997); Signatura Acord Ocupació i Cohesió Social de l'Hospitalet (1998)
Unió de Sindicats de CCOO de Barcelona (USCOB)
Volen ser el <<pal de paller>> de Catalunya
Part deArreu
El partit Convergència Democràtica de Catalunya va ser fundat el 17 de novembre de 1974. En la seva fundació van participar un total de 125 persones, d'entre les quals la persona més influent era en Jordi Pujol. Els objectius que tenien proposats eren construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, refermar les tradicions, donar suport en la defensa de la democràcia i la llibertat i l'autogovern i projecció europea de Catalunya.
L'any 1977, es va celebrar el IV Congrés de CDC, en el qual es va decidir que el partit es presentés a les eleccions generals formant coalició amb l'Esquerra Democràtica de Catalunya i el PSC-Reagrupament.
Arreu (publicació)