Cartell polític relatiu al partit comunista italià i a les eleccions regionals italianes del 15 de juny de l'any 1975.

Votació del referèndum per la reforma política de l'any 1976.
El referèndum del 1976 servia per aprovar la llei de Reforma Política que eliminava les estructures franquistes, com les Cortes de la dictadura franquista i permetia la convocatòria d'eleccions democràtiques.
La plataforma d'Organismes Democràtics va acordar una campanya d'abstenció en massa a l'Estat si no es complien set condicions: legalització de tots els partits, amnistia total, igualtat d'oportunitats d'accés a la ràdio i TVE pels partits i organitzacions sindicals. A més, l'Assemblea de Catalunya va fer públic el rebuig al Referèndum i va cridar el poble català a mobilitzar-se i manifestar-se a favor de l'abstenció.

Votació del referèndum per la reforma política de l'any 1976.
El referèndum del 1976 servia per aprovar la llei de Reforma Política que eliminava les estructures franquistes, com les Cortes de la dictadura franquista i permetia la convocatòria d'eleccions democràtiques.
La plataforma d'Organismes Democràtics va acordar una campanya d'abstenció en massa a l'Estat si no es complien set condicions: legalització de tots els partits, amnistia total, igualtat d'oportunitats d'accés a la ràdio i TVE pels partits i organitzacions sindicals. A més, l'Assemblea de Catalunya va fer públic el rebuig al Referèndum i va cridar el poble català a mobilitzar-se i manifestar-se a favor de l'abstenció.

Votació del referèndum per la reforma política de l'any 1976.
El referèndum del 1976 servia per aprovar la llei de Reforma Política que eliminava les estructures franquistes, com les Cortes de la dictadura franquista i permetia la convocatòria d'eleccions democràtiques.
La plataforma d'Organismes Democràtics va acordar una campanya d'abstenció en massa a l'Estat si no es complien set condicions: legalització de tots els partits, amnistia total, igualtat d'oportunitats d'accés a la ràdio i TVE pels partits i organitzacions sindicals. A més, l'Assemblea de Catalunya va fer públic el rebuig al Referèndum i va cridar el poble català a mobilitzar-se i manifestar-se a favor de l'abstenció.

Votació del referèndum per la reforma política de l'any 1976.
El referèndum del 1976 servia per aprovar la llei de Reforma Política que eliminava les estructures franquistes, com les Cortes de la dictadura franquista i permetia la convocatòria d'eleccions democràtiques.
La plataforma d'Organismes Democràtics va acordar una campanya d'abstenció en massa a l'Estat si no es complien set condicions: legalització de tots els partits, amnistia total, igualtat d'oportunitats d'accés a la ràdio i TVE pels partits i organitzacions sindicals. A més, l'Assemblea de Catalunya va fer públic el rebuig al Referèndum i va cridar el poble català a mobilitzar-se i manifestar-se a favor de l'abstenció.

Per millorar els seus resultats electorals i incrementar el nombre d'afiliats, el Partit Comunista a les Illes Balears, repartia carnets de la seva organització per als locals dels barris de les Illes.

La Comissió Permanent de la Plataforma d'Organismes Democràtics era formada per l'Assemblea de Catalunya, l'Assemblea de les Illes Balears, Coordinación Democrática, la Coordinadora de Fuerzas Democráticas Canarias, la Táboa democrática de Galicia i la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
La reunió es va celebrar a raó d'estudiar el desenvolupament de les bases polítiques aprovades com programa comú de la plataforma. En la proposta, l'objectiu era la realització d'unes eleccions lliures, d'acord amb la preparació del projecte de Llei electoral, la determinació de les condicions bàsiques per la consulta electoral i la fixació d'un punt en comú en cas de referèndum.

Votació del referèndum per la reforma política de l'any 1976.
El referèndum del 1976 servia per aprovar la llei de Reforma Política que eliminava les estructures franquistes, com les Cortes de la dictadura franquista i permetia la convocatòria d'eleccions democràtiques.
La plataforma d'Organismes Democràtics va acordar una campanya d'abstenció en massa a l'Estat si no es complien set condicions: legalització de tots els partits, amnistia total, igualtat d'oportunitats d'accés a la ràdio i TVE pels partits i organitzacions sindicals. A més, l'Assemblea de Catalunya va fer públic el rebuig al Referèndum i va cridar el poble català a mobilitzar-se i manifestar-se a favor de l'abstenció.

Votació del referèndum per la reforma política de l'any 1976.
El referèndum del 1976 servia per aprovar la llei de Reforma Política que eliminava les estructures franquistes, com les Cortes de la dictadura franquista i permetia la convocatòria d'eleccions democràtiques.
La plataforma d'Organismes Democràtics va acordar una campanya d'abstenció en massa a l'Estat si no es complien set condicions: legalització de tots els partits, amnistia total, igualtat d'oportunitats d'accés a la ràdio i TVE pels partits i organitzacions sindicals. A més, l'Assemblea de Catalunya va fer públic el rebuig al Referèndum i va cridar el poble català a mobilitzar-se i manifestar-se a favor de l'abstenció.

La persona que va substituir a Joaquin Viola com a alcalde després de la seva destitució fou Josep M. Socias Humbert, que faria d'alcalde durant cent dies fins a les eleccions municipals al juny. El motiu de la seva selecció fou intentar fer una neteja d'imatge que havia guanyat l'alcadia barcelonesa. Des del principi, Socias va realitzar intervencions que beneficiaven la seva imatge com entrar en negociació amb els liders dels moviments obrers, no suspendre el pla comarcal o actes com netejar el born.
Però les necessitats de la Barcelona del moment era un altre, el que veritablement calia era una municipalització del sòl què, per poder equipar-la de nous parcs i zones d'equipaments. Aquestes mesures no van fer que algunes associacions de veïns no demanessin la seva dimissió com la de Verneda Alta, a raó del canvi d'una zona d'equipaments per una zona industrial, o la crítica dels representants de la Federació de Pares que sospitaven que les escoles de construcció immediata formaven part de la seva campanya electoral.