L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia com a pas previ per l'autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.
Marxa per la llibertat a les Rambles de Barcelona.

Durant el febrer de 1976, el sector educatiu, inicià una sèrie de manifestacions i mobilitzacions per reclamar un ensenyament públic i gratuït, una millora de les condicions de treball i salarials i una millora dels drets sindicals. Els treballadors eren mestres d'EGB, BUP i FP.

La vaga dels professors no numeraris ajunta a més de 13.000 persones d'arreu de l'estat. La vaga fos la conseqüència de la situació degradada dels PNN, cobrant un salari inferior a catedràtics o agregats, amb una seguretat social incompleta, sense tenir assegurança de desocupació ni jubilació a més de la inestabilitat de no saber si mantindrien el seu lloc de treball a l'any següent, ja que se'ls renovava anualment. Les reivindicacions que van demanar foren: la congelació del decret sobre concurs-oposició, mentre no hi hagi una altra forma d'accés a la docència, estabilitat dels PNN actual i que no hi haguessin ni sancions ni represàlies.
A la fotografia observem a professors no numeraris en el tancament a l'institut Montserrat.

Reclam de l'escola Barcelona per la falta de recursos i suport.

Estudiants que surten de la facultat durant època de votació del cap de la facultat.

Al febrer de 1975 es va produir la vaga dels professors no numeraris d'universitat i que va durar fins al mes de juny amb el final del curs universitari. Els objectius de la vaga eren un augment retributiu, un contracte laboral, el qual no tenien i rebutjaven la via del concurs oposició per ser professor numerari. Gran part dels professors formaven part de grups polítics clandestins, fet que va suposar l'expulsió també per motius ideològics a aquests.