La vaga dels professors no numeraris ajunta a més de 13.000 persones d'arreu de l'estat. La vaga fos la conseqüència de la situació degradada dels PNN, cobrant un salari inferior a catedràtics o agregats, amb una seguretat social incompleta, sense tenir assegurança de desocupació ni jubilació a més de la inestabilitat de no saber si mantindrien el seu lloc de treball a l'any següent, ja que se'ls renovava anualment. Les reivindicacions que van demanar foren: la congelació del decret sobre concurs-oposició, mentre no hi hagi una altra forma d'accés a la docència, estabilitat dels PNN actual i que no hi haguessin ni sancions ni represàlies.

La vaga dels professors no numeraris ajunta a més de 13.000 persones d'arreu de l'estat. La vaga fos la conseqüència de la situació degradada dels PNN, cobrant un salari inferior a catedràtics o agregats, amb una seguretat social incompleta, sense tenir assegurança de desocupació ni jubilació a més de la inestabilitat de no saber si mantindrien el seu lloc de treball a l'any següent, ja que se'ls renovava anualment. Les reivindicacions que van demanar foren: la congelació del decret sobre concurs-oposició, mentre no hi hagi una altra forma d'accés a la docència, estabilitat dels PNN actual i que no hi haguessin ni sancions ni represàlies.
A la fotografia observem a professors no numeraris en el tancament a l'institut Montserrat.

Manifestació dels estudiants en contra de l'augment de les taxes acadèmiques que va promoure el Ministeri en un 300% sense realitzar cap consulta prèvia.

Durant el febrer de 1976, el sector educatiu, inicià una sèrie de manifestacions i mobilitzacions per reclamar un ensenyament públic i gratuït, una millora de les condicions de treball i salarials i una millora dels drets sindicals. Els treballadors eren mestres d'EGB, BUP i FP

Manifestació per una universitat pública i gratuïta a les Illes Balears.

La vaga dels professors no numeraris ajunta a més de 13.000 persones d'arreu de l'estat. La vaga fos la conseqüència de la situació degradada dels PNN, cobrant un salari inferior a catedràtics o agregats, amb una seguretat social incompleta, sense tenir assegurança de desocupació ni jubilació a més de la inestabilitat de no saber si mantindrien el seu lloc de treball a l'any següent, ja que se'ls renovava anualment. Les reivindicacions que van demanar foren: la congelació del decret sobre concurs-oposició, mentre no hi hagi una altra forma d'accés a la docència, estabilitat dels PNN actual i que no hi haguessin ni sancions ni represàlies.

El 1975, es celebra l'assemblea l'Escola d'Estiu, en la qual les persones participants aproven la declaració "per una nova escola pública".
El 1976, la Coordinació Escolar i la Unió Territorial de Cooperatives d'Ensenyament a Catalunya formen un secretariat conjunt, el qual es desmarcà per reclamar un finançament públic per les escoles.
El febrer de 1977, els dos col·lectius convoquen a Plaça Catalunya una manifestació amb els lemes; Volem ser escola pública - Escoles públiques i gratuïtes per tothom - No volem morir.