La vaga general de Sabadell de 1976 va suposar la fi del franquisme a la ciutat, amb la dimissió de l'alcalde falangista Josep Burrull. Els orígens de la vaga general són dos, el primer, la crisi del tèxtil que es va produir a principis del 1970, que va suposar la reestructuració de la indústria a Sabadell i la desaparició de la meitat dels tallers al llarg dels cinc següents anys i el segon la mort de l'alcalde Malcet l'any 1963, substituït per Burrull.
Els precedents a la vaga són les diverses mobilitzacions de les associacions de veïns exigent la dimissió del consistori i a partir del 23 de gener amb vagues i parades tècniques a col·legis i instituts. El detonant final de la vaga fou l'actuació dels antidisturbis contra una manifestació pacífica i festiva formada per professors, pares i mares amb els seus fills, en la qual es van provocar lesions a alguns dels nens.

El 20 de novembre les forces d'extrema dreta celebren l'aniversari de les morts del dictador Franco i Primo de Rivera. Durant aquest primer aniversari, es va realitzar un acte oficial al Valle de los Caídos, presidit pels reis d'Espanya, amb membres del govern i membres civils i militars de la Secretaria General del Movimiento Nacional.
A la fotografia observem una pintada a favor de la dictadura del dictador Franco.

Grafiti en contra de Lluís Maria Xirinacs.
Lluís María Xirinacs fou un sacerdot, polític, filòsof català, que va formar part de l'Assemblea de Catalunya, promotor de la Marxa de la Llibertat, va realitzar diverses vagues de fam i va ser empresonat a Zamora per negar-se a parlar cap altra llengua que no fos el català. La seva lluita amb mètodes de protesta no violents li va fer rebre la medalla del Consell Mundial de la Pau, la medalla de bronze de l'Associació Mundial de la Pau i candidat tres vegades a Premi Nobel de la Pau.

Pedro Conde Soldana es dirigeix als medallistes de "FE de las JONS" a Alacant.
Pedro Conde Soldanda és un periodista en l'actualitat que fou durant dos anys el president de la Falange Española de las JONS (Auténtica).
Falange Española de les JONS és un partit polític d'extrema dreta que va ser constituït l'octubre de 1976, que s'autoproclama hereu de la històrica Falange Española fundada per Primo de Rivera el 1933 i es va unificar amb les JONS el 1934.

El 20 de novembre les forces d'extrema dreta celebren l'aniversari de les morts del dictador Franco i Primo de Rivera. Durant aquest primer aniversari, es va realitzar un acte oficial al Valle de los Caídos, presidit pels reis d'Espanya, amb membres del govern i membres civils i militars de la Secretaria General del Movimiento Nacional.

Concentració de persones pertanyents a l'extrema dreta a la Catedral de Barcelona.
El búnquer a Catalunya és entès com la unió dels grups radicals d'extrema dreta que van perdurar després de la mort del dictador. És al voltant dels anys seixanta, quan es comencen a veure aquests búnquers, amb l'inici del període les grans vagues, quan es preveu el canvi cap a camí democràtic. La població que formava part dels búnquers era fonamentalment de les classes més conservadores de la societat.

Míting del grup Falange al Palau de Congressos

Medallistes de "FE de las JONS" a Alacant.
Falange Española de las JONS és un partit polític d'extrema dreta que va ser constituït l'octubre de 1976, que s'autoproclama hereu de la històrica Falange Española fundada per Primo de Rivera el 1933 i es va unificar amb les JONS el 1934.

El 24 de gener de 1977, un grup de 3 persones de l'extrema dreta va assassinar a 5 advocats laboralistes del Partit Comunista d'Espanya i de Comissions Obreres.
El grup tenia com a objectiu l'assassinat de Joaquín Navarro, secretari general del Sindicat de transports de CCOO a Madrid. Com no van trobar a Joaquín Navarro, van tomar la decisió d'assassinar a les persones presents al despatx. A l'atac, van assassinar a Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javer Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel Rodríguez Leal.

Concentració de persones pertanyents a l'extrema dreta a la Catedral de Barcelona.
El búnquer a Catalunya és entès com la unió dels grups radicals d'extrema dreta que van perdurar després de la mort del dictador. És al voltant dels anys seixanta, quan es comencen a veure aquests búnquers, amb l'inici del període les grans vagues, quan es preveu el canvi cap a camí democràtic. La població que formava part dels búnquers era fonamentalment de les classes més conservadores de la societat.