A la fotografia observem diferents cartells polítics de la formació política comunista italiana, amb temàtica feminista, per aconseguir la participació de les dones als òrgans col·legials i les condicions laborals de les dones.

María Ángeles Muñoz va ser l'última dona que va ser jutjada per el delicte d'adulteri. Mª Ángeles tenia una filla, i l'home amb el què es va casar las va abandonar després del part. El seu abandonament va ser a causa de marxar-se amb un altre home a Mallorca. Ella va continuar la seva vida, va conèixer una altre persona amb la qual va tenir un fill, i quan l'exmarit es va assabentar la va demandar per recuperar la custòdia de la filla. El jutge va donar la custòdia al pare, fet que va fer que Mª Ángeles s'amgués amb la seva filla. Les manifestacions van arribar a favor d'ella. Finalment es va rribar amb un acord amb l'advocat del pare i es va retirar la denúncia.

La causa que va provocar les manifestacions fou dues de les condicions de la convocatòria a oposicions al Banc Central i de Biscaia. Aquestes dues condicions foren que fossin del sexe masculí i majors de vint-i-un anys.
La resposta popular va ser ràpida i més de 300 persones es van reunir davant el Banc Central.
A les protestes trobàvem pancartes signades pel Moviment de Dones de Banca, la vocalia de dones de la barriada de la Vall d'Hebrón i de la Sagrada Família a més del col·lectiu feminista. Els reclams principals eren el dret a la feina a banca i contra la discriminació.
El moviment de Dones de Banca, agrupa dones de vint bancs i caixes diferents i que ha fet assemblees a sindicats.

María Ángeles Muñoz va ser l'última dona que va ser jutjada per el delicte d'adulteri. Mª Ángeles tenia una filla, i l'home amb el què es va casar las va abandonar després del part. El seu abandonament va ser a causa de marxar-se amb un altre home a Mallorca. Ella va continuar la seva vida, va conèixer una altre persona amb la qual va tenir un fill, i quan l'exmarit es va assabentar la va demandar per recuperar la custòdia de la filla. El jutge va donar la custòdia al pare, fet que va fer que Mª Ángeles s'amgués amb la seva filla. Les manifestacions van arribar a favor d'ella. Finalment es va rribar amb un acord amb l'advocat del pare i es va retirar la denúncia.

L'Associació Catalana de la Dona és una organització feminista creada a Barcelona l'any 1976, per dones del Partido del Trabajo de España, per aconseguir la plena igualtat jurídica i social de la dona, el dret de divorci, la planificació familiar i l'avortament.
L'associació Catalana de la Dona va d'haver d'enfrontar la problemàtica de què no se'ls s'hi deixaven un local per a realitzar una sèrie de conferències sobre l'avortament i anticonceptius, la coeducació i la igualtat de drets.

La causa que va provocar les manifestacions fou dues de les condicions de la convocatòria a oposicions al Banc Central i de Biscaia. Aquestes dues condicions foren que fossin del sexe masculí i majors de vint-i-un anys.
La resposta popular va ser ràpida i més de 300 persones es van reunir davant el Banc Central.
A les protestes trobàvem pancartes signades pel Moviment de Dones de Banca, la vocalia de dones de la barriada de la Vall d'Hebron i de la Sagrada Família a més del col·lectiu feminista. Els reclams principals eren el dret a la feina a banca i contra la discriminació.
El moviment de Dones de Banca, agrupa dones de vint bancs i caixes diferents i que ha fet assemblees a sindicats.

Mobilització de la plantilla de treballadors de El Corte Inglés en contra de l'acomiadament de les companyes embarassades i dels límits salarials imposats pels directius.

Els treballadors de l'empresa Hispano Olivetti es van veure obligats a forçar les negociacions del conveni a causa de la postura de l'empresa que feia impossible arribar a un acord. La plataforma de treballadors establia dos punts claus, la readmissió de dos càrrecs sindicals que eren pendents del recurs posat al Suprem per l'empresa, i dintre d'aquest, l'estudi seriós pel retorn dels 57 treballadors acomiadats, i el segon era l'augment dels salaris dels treballadors, que demanaven un augment de 80.000 pessetes.