L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.

La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.

Durant els anys 1976 i 1977 es va produir el conflicte de les expropiacions d'As Encrobas a Galicia. El conflicte en qüestió era protagonitzat pels veïns de la parròquia d'As Encrobas, ja que volien evitar l'expropiació de les seves terres per l'empresa Lignitos de Meirama, o si es produïen, que aquesta s'encarregués del trasllat de la població a terres similars. Els problemes sorgeixen a causa que els veïns demanaven un preu superior oferit per l'empresa.

Durant els anys 1976 i 1977 es va produir el conflicte de les expropiacions d'As Encrobas a Galicia. El conflicte en qüestió era protagonitzat pels veïns de la parròquia d'As Encrobas, ja que volien evitar l'expropiació de les seves terres per l'empresa Lignitos de Meirama, o si es produïen, que aquesta s'encarregués del trasllat de la població a terres similars. Els problemes sorgeixen a causa que els veïns demanaven un preu superior oferit per l'empresa.

La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.

La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.

Durant els anys 1976 i 1977 es va produir el conflicte de les expropiacions d'As Encrobas a Galicia. El conflicte en qüestió era protagonitzat pels veïns de la parròquia d'As Encrobas, ja que volien evitar l'expropiació de les seves terres per l'empresa Lignitos de Meirama, o si es produïen, que aquesta s'encarregués del trasllat de la població a terres similars. Els problemes sorgeixen a causa que els veïns demanaven un preu superior oferit per l'empresa.

La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.

La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.