Pintades al pati de la Universitat de Barcelona a favor de l'amnistia.

El 20 de novembre les forces d'extrema dreta celebren l'aniversari de les morts del dictador Franco i Primo de Rivera. Durant aquest primer aniversari, es va realitzar un acte oficial al Valle de los Caídos, presidit pels reis d'Espanya, amb membres del govern i membres civils i militars de la Secretaria General del Movimiento Nacional.
A la fotografia observem una pintada a favor de la dictadura modificada per convertir-se en una burla.

Grafiti del PSUC a favor de l'abstenció al referèndum de desembre de 1976 a una paret.
El referèndum del 1976 servia per aprovar la llei de Reforma Política que eliminava les estructures franquistes, com les Cortes de la dictadura franquista i permetia la convocatòria d'eleccions democràtiques.
La plataforma d'Organismes Democràtics va acordar una campanya d'abstenció en massa a l'Estat si no es complien set condicions: legalització de tots els partits, amnistia total, igualtat d'oportunitats d'accés a la ràdio i TVE pels partits i organitzacions sindicals. A més, l'Assemblea de Catalunya va fer públic el rebuig al Referèndum i va cridar el poble català a mobilitzar-se i manifestar-se a favor de l'abstenció.

Grafiti en contra de Lluís Maria Xirinacs.
Lluís María Xirinacs fou un sacerdot, polític, filòsof català, que va formar part de l'Assemblea de Catalunya, promotor de la Marxa de la Llibertat, va realitzar diverses vagues de fam i va ser empresonat a Zamora per negar-se a parlar cap altra llengua que no fos el català. La seva lluita amb mètodes de protesta no violents li va fer rebre la medalla del Consell Mundial de la Pau, la medalla de bronze de l'Associació Mundial de la Pau i candidat tres vegades a Premi Nobel de la Pau.

L'exposició <<Drets Humans, ara!>>, que va servir de carta de presentació de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, es va emmarcar en una campanya impulsada per la justícia i pau. El projecte compaginava la creació col·lectiva amb realitzacions personals i el tractament de temes generals, relacionats amb la lluita política local.

L'exposició <<Drets Humans, ara!>>, que va servir de carta de presentació de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, es va emmarcar en una campanya impulsada per la justícia i pau. El projecte compaginava la creació col·lectiva amb realitzacions personals i el tractament de temes generals, relacionats amb la lluita política local.

L'associació de Sant Mori de Llefià va ser creada per les associacions de veïns que no van poder entrar a l'Associacio de Veïns de Sant Antoni de Llefià pel control de les autoritats franquistes locals.
L'associació va ser impulsora de les principals mobilitzacions de barri, l'enllumenament del barri, la construcció del clavegueram, la creació de zones verdes o el condicionament d'habitatges en mal estat, com per exemple el bloc de pisos d'Ibusa.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària de les cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar realitzaren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

Gran cartell que presideix l'entrada de l'edifici Ford-Espanya a Almussafes, València.
Ford España és la filial de la multinacional americana Ford i que es va fundar l'any 1976. La seu a Almusasafes és la fàbrica de Ford més gran del món, amb una extensió de 2.700.00 m2 de superfície.

Mural contra la contaminació al port de València.