Acte commemoratiu del 56è aniversari de l'assassinat de Francesc Layret, organitzat pel sindicat ja desaparegut, Solidaritat d'Obrers de Catalunya.
Francesc Layret i Foix fou un advocat i polític català. Membre fundador de l'Associació Escolar Republicana i l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Va ser membre de la Unió Republicana, Solidaritat Catalana i va fundar també el Centre Nacionalista Republicà i la Unió Federal Nacionalista Republicana. L'any 1920, va ser assassinat per un grup de pistolers que formaven part de la patronal que li van disparar set trets letals.

Catalunya Exprés fou un diari publicat a Barcelona des del desembre de 1976 fins al desembre de 1980 en castellà. Era dirigit per Jaume Serrats i Ollé, va deixar de publicar-se a causa de la crisi econòmica del grup Mundo.

El 20 de novembre les forces d'extrema dreta celebren l'aniversari de les morts del dictador Franco i Primo de Rivera. Durant aquest primer aniversari, es va realitzar un acte oficial al Valle de los Caídos, presidit pels reis d'Espanya, amb membres del govern i membres civils i militars de la Secretaria General del Movimiento Nacional.
A la fotografia observem una pintada a favor de la dictadura modificada per convertir-se en una burla.

Basi Hermanos va ser una empresa de punt al barri de Gràcia, que comptava amb una plantilla de 300 treballadors. La plantilla de Basi va seguir la crida de les centrals sindicals catalanes i es va aturar la jornada del dia 12 les vuit hores. La direcció de l'empresa va decidir cinc dies després acomiadar en Alfons Llopis i obrir expedient de feina i sou a les representants sindicals Carme Cervera i Rosario Dominguez. Com a resposta de les sancions, la plantilla al complet va aturar-se exigint el retorn dels companys. L'empresa va continuar amb la mateixa actitud i va obrir expedient a 6 càrrecs sindicals més. La resposta dels treballadors fos una altra aturada a la fàbrica, i l'empresa va respondre cridant a la força pública. Els treballadors acomiadats van continuar amb les protestes davant la fàbrica fins a la celebració del judici per les sancions.

Grafiti de membres del sindicat de CNT a favor de l'abstenció en el referèndum celebrat l'any 1976.
El referèndum del 1976 servia per aprovar la llei de Reforma Política que eliminava les estructures franquistes, com les Cortes de la dictadura franquista i permetia la convocatòria d'eleccions democràtiques.
La plataforma d'Organismes Democràtics va acordar una campanya d'abstenció en massa a l'Estat si no es complien set condicions: legalització de tots els partits, amnistia total, igualtat d'oportunitats d'accés a la ràdio i TVE pels partits i organitzacions sindicals. A més, l'Assemblea de Catalunya va fer públic el rebuig al Referèndum i va cridar el poble català a mobilitzar-se i manifestar-se a favor de l'abstenció.

Ens trobem en el context de VIII conveni de la SEAT. En el qual, la direcció de l'empresa va refusar un augment directe dels salaris, oferint un augment d'aquests amb l'increment de la productivitat. Els treballadors de la SEAT van pressionar a la direcció amb assemblees multitudinàries al camp de la Zona Franca i amb aturades constants de dues i quatre hores.

Pintades al pati de la Universitat de Barcelona a favor de l'amnistia.

Grafiti del PSUC a favor de l'abstenció al referèndum de desembre de 1976 a una paret.
El referèndum del 1976 servia per aprovar la llei de Reforma Política que eliminava les estructures franquistes, com les Cortes de la dictadura franquista i permetia la convocatòria d'eleccions democràtiques.
La plataforma d'Organismes Democràtics va acordar una campanya d'abstenció en massa a l'Estat si no es complien set condicions: legalització de tots els partits, amnistia total, igualtat d'oportunitats d'accés a la ràdio i TVE pels partits i organitzacions sindicals. A més, l'Assemblea de Catalunya va fer públic el rebuig al Referèndum i va cridar el poble català a mobilitzar-se i manifestar-se a favor de l'abstenció.

Grafiti en contra de Lluís Maria Xirinacs.
Lluís María Xirinacs fou un sacerdot, polític, filòsof català, que va formar part de l'Assemblea de Catalunya, promotor de la Marxa de la Llibertat, va realitzar diverses vagues de fam i va ser empresonat a Zamora per negar-se a parlar cap altra llengua que no fos el català. La seva lluita amb mètodes de protesta no violents li va fer rebre la medalla del Consell Mundial de la Pau, la medalla de bronze de l'Associació Mundial de la Pau i candidat tres vegades a Premi Nobel de la Pau.

L'exposició <<Drets Humans, ara!>>, que va servir de carta de presentació de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, es va emmarcar en una campanya impulsada per la justícia i pau. El projecte compaginava la creació col·lectiva amb realitzacions personals i el tractament de temes generals, relacionats amb la lluita política local.