L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers. La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc. L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.
Santa Coloma era coneguda també com la novena província andalusa, ja que en ella vivien al voltant de 50.000 andalusos emigrants. En aquest context previ a les eleccions, dos partits van intentar agrupar tots aquests vots a través d'una política anticatalanista. Els partits foren Alianza Popular i el Partido Socialista Andaluz. Una de les propostes que van portar a terme fos la moció de censura contra Pujol, a causa dels conceptes "ofensius" que trobàvem al seu llibre L'emigració, problema i esperança de Catalunya.
Article polític a favor del boicot al referèndum del 1976. El referèndum del 1976 servia per aprovar la llei de Reforma Política que eliminava les estructures franquistes, com les Cortes de la dictadura franquista i permetia la convocatòria d'eleccions democràtiques. La plataforma d'Organismes Democràtics va acordar una campanya d'abstenció en massa a l'Estat si no es complien set condicions: legalització de tots els partits, amnistia total, igualtat d'oportunitats d'accés a la ràdio i TVE pels partits i organitzacions sindicals. A més, l'Assemblea de Catalunya va fer públic el rebuig al Referèndum i va cridar el poble català a mobilitzar-se i manifestar-se a favor de l'abstenció.
Votació del referèndum per la reforma política de l'any 1976. El referèndum del 1976 servia per aprovar la llei de Reforma Política que eliminava les estructures franquistes, com les Cortes de la dictadura franquista i permetia la convocatòria d'eleccions democràtiques. La plataforma d'Organismes Democràtics va acordar una campanya d'abstenció en massa a l'Estat si no es complien set condicions: legalització de tots els partits, amnistia total, igualtat d'oportunitats d'accés a la ràdio i TVE pels partits i organitzacions sindicals. A més, l'Assemblea de Catalunya va fer públic el rebuig al Referèndum i va cridar el poble català a mobilitzar-se i manifestar-se a favor de l'abstenció.
Democràcia Proletaria fou un partit italià fundat l'any 1975, com un front comú amb el Partit d'Unitat Proletaria, Vanguardia Obrera i Movimiento Trabajadores por el Socialismo, a més d'altres organitzacions comunistes.
El projecte d'Associació Sindical que es va voler portar a terme el gener de 1977, suposava pels sindicats una de les motivacions de lluita i mobilització més important per als col·lectius sindicals democràtics. Ja que l'objectiu que es buscava amb l'aprovació d'aquest projecte, era mantenir viu el sindicat vertical.
El partit Convergència Democràtica de Catalunya va ser fundat el 17 de novembre de 1974. En la seva fundació van participar un total de 125 persones, d'entre les quals la persona més influent era en Jordi Pujol. Els objectius que tenien proposats eren construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, refermar les tradicions, donar suport en la defensa de la democràcia i la llibertat i l'autogovern i projecció europea de Catalunya. L'any 1977, es va celebrar el IV Congrés de CDC, en el qual es va decidir que el partit es presentés a les eleccions generals formant coalició amb l'Esquerra Democràtica de Catalunya i el PSC-Reagrupament.
El Barraquisme és un fenomen urbà dels països receptors d'immigrants i marcats d'una planificació urbanística, que es manifesta per la construcció de barraques a la perifèria i als petits espais no edificats d'una ciutat. En aquest cas, la població immigrant que va rebre Catalunya provenia fonamentalment del sud de la península.
