La causa que origina la manifestació la trobem l'any 1975, quan el 23 de juliol el periodista Josep Maria Huertas Clavería fou detingut i empresonat per ordre d'un jutge militar. I més tard, condemnat a dos anys de presó. El motiu pel qual va ser empresonat fou la utilització d'una frase en un dels articles que va publicar. Aquesta frase era: "Un buen número de meublés estaban regentados por viudas militares, al parecer por las dificultades que para obtener permiso para abrir alguno hubo después de la guerra". L'article en qüestió va ser anomenat "Vida erótica subterránea". El seu empresonament va suposar la reacció immediata del col·lectiu de periodistes. La manifestació reivindicava la llibertat d'expressió, el secret professional i l'alliberament del seu company sota el lema: "som periodistes, no confidents".
El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.
El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.
La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
Durant els anys 1976 i 1977 els funcionaris van acusar a l'administració d'una manca de planificació econòmica i una manca de gestió empresarial, a més de reclamar millores econòmiques com socials i una distribució equilibrada dels pressupostos. Els principals agents que van sortir a la vaga foren els funcionaris de l'Administració, el Servei de bombers de l'Ajuntament de Barcelona i els metres d'ensenyament estatal.
El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es va reclamar l'Estatut de Autonomía.
El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.
