Laforsa fou una fàbrica de metall a Cornellà del Llobregat. El significat del nom era "Laminados y Forjados de Hierro y Acero S.A". El precedent a la vaga que es produeix ve donada a un canvi en l'equip directiu de l'empresa per assolir un augment en la producció. Aquest canvi suposa per als treballadors un empitjorament en les seves condicions laborals, tals com l'obligació de canviar-se el mes de vacances al juny i realitzar més hores extraordinàries, a més d'una disminució de les seves primes. La causa directa de l'inici va ser l'acomiadament d'un treballador l'11 de novembre del 1975 i en els inicis de la vaga, l'empresa va arribar a acomiadar més de 150 treballadors.
Documents d'organització, comunicació i anàlisi de la vaga general: Manifestació a Madrid, Atles del teixit industrial de Barcelona (plànols), Dossier de premsa, propaganda, resolucions, crides i convocatòries
És a l'any 1976, quan es dona la primera vaga general de la transició democràtica a l'estat espanyol. La causa que va provocar l'esclat d'aquesta va ser la intervenció dels antidisturbis en una manifestació pacífica en solidaritat amb la vaga d'ensenyament. Durant la intervenció, la policia va provocar lesions a diversos nens que es trobaven a la manifestació. I el dia 23 es convocada la vaga general.
La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
La vaga general de Sabadell de 1976 va suposar la fi del franquisme a la ciutat, amb la dimissió de l'alcalde falangista Josep Burrull. Els orígens de la vaga general són dos, el primer, la crisi del tèxtil que es va produir a principis del 1970, que va suposar la reestructuració de la indústria a Sabadell i la desaparició de la meitat dels tallers al llarg dels cinc següents anys i el segon la mort de l'alcalde Malcet el 1963, substituït per Burrull. Els precedents a la vaga són les diverses mobilitzacions de les associacions de veïns exigents la dimissió del consistori i a partir del 23 de gener amb vagues i parades tècniques a col·legis i instituts. El detonant final de la vaga fou l'actuació dels antidisturbis contra una manifestació pacífica i festiva formada per professors, pares i mares amb els seus fills, en la qual es van provocar lesions a alguns dels nens.
El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada. Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar dugueren a terme assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.
La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
