Durant el maig de 1977, al País Basc es va produir la setmana pro amnistia. Al llarg de la setmana, es van convocar mobilitzacions populars per reclamar la amnistia dels presos empresonats per delictes polítics. Les mobilitzacions van ser reprimides per les forces d'ordre públic, que van causar la mort de 7 persones i un gran nombre de ferits.
El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es va reclamar l'Estatut de Autonomía.
La causa que origina la manifestació la trobem l'any 1975, quan el 23 de juliol el periodista Josep Maria Huertas Clavería fou detingut i empresonat per ordre d'un jutge militar. I més tard, condemnat a dos anys de presó. El motiu pel qual va ser empresonat fou la utilització d'una frase en un dels articles que va publicar. Aquesta frase era: "Un buen número de meublés estaban regentados por viudas militares, al parecer por las dificultades que para obtener permiso para abrir alguno hubo después de la guerra". L'article en qüestió va ser anomenat "Vida erótica subterránea". El seu empresonament va suposar la reacció immediata del col·lectiu de periodistes. La manifestació reivindicava la llibertat d'expressió, el secret professional i l'alliberament del seu company sota el lema: "som periodistes, no confidents".
El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.
El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.
A la primera setmana del desembre de 1970, del 3 al 9, es va produir el consell de Guerra a setze persones que formaven part de l'organització armada ETA. Els fets pels quals foren jutjats es donarien 'any 1968, quan al 2 d'agost va ser assassinat a trets al policia Melitón Manzanas, cap de la policia política de Sant Sebastià. A més, se'ls hi va jutjar per dos més, el del guàrdia civil José Pardines, el taxista Fermin Monasterio i delictes per un botí de més de 30 milions de pessetes. Les penes imposades foren 9 sentències de mort, cinc-cents dinou anys de presó i multes per 6.000.000 milions de pessetes. Encara que al dia 30, es va decidir concedir l'indult de totes les penes de mort.
La Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià va ser un òrgan que pretenia oferir un front unitari democràtic i representatiu de les forces polítiques i sindicals del País Valencià. Durant el gener del 1976, la taula ja va convocar manifestacions que van reunir 20.000 manifestants, per portar al Palau de Justícia 40.000 signatures que demanaven l'amnistia per als presos polítics. I és al 12 de juliol quan es convoca a 120.000 persones. La qual va servir per demanar l'amnistia al rei amb un escrit amb 40.000 signatures a través del president de l'Audiència, Carmelo Quintana.
L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d’Autonomia com a pas previ per l’autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.
El 4 de juliol de 1974 va succeir la vaga general al Baix Llobregat. Trobem el seu origen en la negociació del conveni en les empreses Elsa i Solvay. Ja que les directives de les empreses oferien als treballadors augment de salaris ínfims a més de canvis de torns i condicions de treballs que no van ser acceptades per part dels treballadors. Aquestes van suposar l'acomiadament de tota la plantilla d'Elsa (700) i en Solvay 64 acomiadaments i sancions a la resta de treballadors. A més aquests conflictes van coincidir amb la negociació del conveni comarcal del metall, unint les zones nord i sud del Baix Llobregat.
