El desembre de 1976, associacions de veïns, entitats professionals i ciutadans de Barcelona es van manifestar per la dimissió de Joaquín Viola, el qual era alcalde de Barcelona, nomenat durant el règim franquista.
Ens trobem en el context de VIII conveni de la SEAT. En el qual, la direcció de l'empresa va refusar un augment directe dels salaris, oferint un augment d'aquests amb l'increment de la productivitat. Els treballadors de la SEAT van pressionar a la direcció amb assemblees multitudinàries al camp de la Zona Franca i amb aturades constants de dues i quatre hores.
El 24 de gener de 1977, un grup de 3 persones de l'extrema dreta va assassinar a 5 advocats laboralistes del Partit Comunista d'Espanya i de Comissions Obreres. El grup tenia com a objectiu l'assassinat de Joaquín Navarro, secretari general del Sindicat de transports de CCOO a Madrid. Com no van trobar a Joaquín Navarro, van tomar la decisió d'assassinar a les persones presents al despatx. A l'atac, van assassinar a Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javer Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel Rodríguez Leal.
El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada. Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.
El 4 de desembre de 1977, més d'un milió de persones van sortir al carrer a Andalusia per l'autonomia. A Barcelona també van sortir al carrer fins a 300.000 persones. En les manifestacions a Barcelona, trobem la participació de 6 sindicats, 13 partits i 3 associacions. Durant les manifestacions els lemes destacats anaven en direcció autonomista i obreristes.
L'1 de maig se celebra el dia internacional dels treballadors i treballadores, i que se sol utilitzar per realitzar reivindicacions de caràcter social o laboral a favor d'aquestes. A més, és un dia festiu nacional. En aquest cas, la manifestació de l'1 de maig, és portada a terme pel sindicat CCOO.