La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques. A la imatge es veu l'arribada al Palau de Justícia de Barcelona dels detinguts, membres de CCOO, per la distribució de propaganda de la jornada d'atur. Al centre de la imatge, podem veure a José Luis López Bulla.
L'any 1976 es crea l'organització anomenada Agrupació Democràtica d'Andorra, que va encapçalar la lluita per la democratització de la vida pública andorrana. Una entitat formada per forces d'esquerra i de dreta que es van oposar al sistema polític del moment, el qual havia dominat les institucions durant quatre eleccions consecutives.
Cartell polític de la Lliga Comunista sobre la votació al referèndum del desembre de 1976 on destacava la importància de la unitat del moviment obrer i unitat per mobilitzar-se i fer vaga general el dia 12.
La Comissió Permanent de la Plataforma d'Organismes Democràtics era formada per l'Assemblea de Catalunya, l'Assemblea de les Illes Balears, Coordinación Democrática, la Coordinadora de Fuerzas Democráticas Canarias, la Táboa democrática de Galicia i la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. La reunió es va celebrar a raó d'estudiar el desenvolupament de les bases polítiques aprovades com programa comú de la plataforma. En la proposta, l'objectiu era la realització d'unes eleccions lliures, d'acord amb la preparació del projecte de Llei electoral, la determinació de les condicions bàsiques per la consulta electoral i la fixació d'un punt en comú en cas de referèndum.
La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques. A la fotografia estem a la XX ordenació sobre la vaga contra la mobilització obrera.
L'assemblea de Catalunya fou una plataforma antifranquista formada per l'oposició política i social catalana. Els grups que va formar-la a l'inici foren la Unió Democràtica de Catalunya, el partit Socialista d'Alliberament Nacional, el Front Nacional de Catalunya, Moviment Socialista de Catalunya, partit Carlí de Catalunya i el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Els seus principals objectius foren l'amnistia dels presos polítics a la dictadura i el restabliment de l'Estatut d'Autonomia del 1932.
L'assemblea de la Garrotxa es va reunir per la qüestió de l'eix transversal de Catalunya, el procés de configuració de la xarxa viària de Catalunya. El conflicte va sorgir a causa del rebuig de la proposta feta per l'Ajuntament de Girona a Olot, que consideraven que era insuficient la solució oferida, i es volien mantenir en el pla de l'Eix Transversal.
