Durant el maig de 1977, al País Basc es va produir la setmana pro amnistia. Al llarg de la setmana, es van convocar mobilitzacions populars per reclamar la amnistia dels presos empresonats per delictes polítics. Les mobilitzacions van ser reprimides per les forces d'ordre públic, que van causar la mort de 7 persones i un gran nombre de ferits.

La causa que origina la manifestació la trobem l'any 1975, quan el 23 de juliol el periodista Josep Maria Huertas Clavería fou detingut i empresonat per ordre d'un jutge militar. I més tard, condemnat a dos anys de presó. El motiu pel qual va ser empresonat fou la utilització d'una frase en un dels articles que va publicar. Aquesta frase era: "Un buen número de meublés estaban regentados por viudas militares, al parecer por las dificultades que para obtener permiso para abrir alguno hubo después de la guerra". L'article en qüestió va ser anomenat "Vida erótica subterránea". El seu empresonament va suposar la reacció immediata del col·lectiu de periodistes. La manifestació reivindicava la llibertat d'expressió, el secret professional i l'alliberament del seu company sota el lema: "som periodistes, no confidents".

És a l'any 1976, quan es dona la primera vaga general de la transició democràtica a l'estat espanyol. La causa que va provocar l'esclat d'aquesta va ser la intervenció dels antidisturbis en una manifestació pacífica en solidaritat amb la vaga d'ensenyament. Durant la intervenció, la policia va provocar lesions a diversos nens que es trobaven a la manifestació. I el dia 23 es convocada la vaga general.

La Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià va ser un òrgan que pretenia oferir un front unitari democràtic i representatiu de les forces polítiques i sindicals del País Valencià. Durant el gener del 1976, la taula ja va convocar manifestacions que van reunir 20.000 manifestants, per portar al Palau de Justícia 40.000 signatures que demanaven l'amnistia per als presos polítics. I és al 12 de juliol quan es convoca a 120.000 persones. La qual va servir per demanar l'amnistia al rei amb un escrit amb 40.000 signatures a través del president de l'Audiència, Carmelo Quintana.