El 27 de gener de 1978 els jubilats, pensionistes i les persones que complien seixanta-cinc anys es van manifestar en protesta pel tracte econòmic que rebien. El govern no va complir amb la mesura que prometia un augment del 18,50% de la pensió. I el 30% promès, només va ser concedit la meitat del 6 primers mesos. Altres reclamacions que van realitzar foren: la descentralització de la Seguretat Social i que aquesta a Catalunya depengués de la Conselleria de Salut, garantir en la Constitució com a dret una pensió digna i suficient, que el mínim de la pensió sigui el 50% de l'SMI i revisable cada sis mesos i la pensió íntegra en cas de viudesa en ambdós sexes.

La CUT-Chile és la Central Única de Treballador/es, que va ser fundada el 1953 pel líder sindical Clotario Best, a partir de la fusió de les organitzacions que formaven la Comissió Nacional d'Unitat Sindical. Les organitzacions en qüestió eren: Confederación de Trabajadores de Chile, el Movimiento Unitario Nacional de Trabajadores, el Comité Relacionador de Unidad Sindical, la Junta Nacional de Empleados de Chile i el Movimiento de Unidad Sindical.
L'internacionalisme proletari és el concepte pel qual les classes treballadores han d'actuar en conjunt per reemplaçar el capitalisme pel marxisme com sistema mundial.

A Esplugues de Llobregat es trobava l'empresa Degamatic, amb 23 treballadors, que durant l'estiu del 1976 amb l'empresa tancada, va presentar un expedient de crisi i va desmuntar tota la maquinària, implicant l'acomiadament dels 23 treballadors sense fer cap avís a aquests. L'empresa va facilitar a la Delegació de Treball la documentació de l'expedient, però els treballadors la qualificaven de dubtosa, ja que la xifra de vendes de l'empresa era en augment, que aquesta no reinvertia els beneficis en ella mateixa, ús de fonts inadequades pel tipus d'empresa que era i la negació de comandes.

El 4 de desembre de 1977, més d'un milió de persones van sortir al carrer a Andalusia per l'autonomia. A Barcelona també van sortir al carrer fins a 300.000 persones. En les manifestacions a Barcelona, trobem la participació de 6 sindicats, 13 partits i 3 associacions. Durant les manifestacions els lemes destacats anaven en direcció autonomista i obreristes.

Amb l'avenç de la societat, es generaren unes necessitats que feien necessàries la creació de més guarderies públiques gratuïtes. Aquestes foren: la creixent industrialització i la incorporació de la dona al món del treball, fent que l'infant ja no es pugui quedar a casa i una necessitat pedagògica. L'etapa entre els 0-3 anys és important en el desenvolupament de la personalitat de l'infant, així que cobriria tant les seves necessitats bàsiques com les educatives.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

La vaga de la Roca fou una de les vagues més importants del Baix Llobregat i Catalunya amb una duració de noranta-cinc dies. Que va comptar amb el suport de més de quaranta empreses del Baix Llobregat i manifestacions de masses i vuit atemptats feixistes.
Durant l'última setmana de la vaga es va aconseguir la reincorporació de més de 3000 treballadors. I durant la seva entrada a la fàbrica es podia escoltar, Unitat, unitat! La vaga finalitza, la lluita continua!

Els treballadors de l'empresa Hispano Olivetti es van veure obligats a forçar les negociacions del conveni a causa de la postura de l'empresa que feia impossible arribar a un acord. La plataforma de treballadors establia dos punts claus, la readmissió de dos càrrecs sindicals que eren pendents del recurs posat al Suprem per l'empresa, i dintre d'aquest, l'estudi seriós pel retorn dels 57 treballadors acomiadats, i el segon era l'augment dels salaris dels treballadors, que demanaven un augment de 80.000 pessetes.