Manifestació dels estudiants en contra de l'augment de les taxes acadèmiques que va promoure el Ministeri en un 300% sense realitzar cap consulta prèvia.

El 14 de juliol s'aprova l'anomenat Pla Comarcal, que va actualitzar l'ordenació urbanística que planificava i regulava el creixement de la ciutat i la seva rodalia natural. Durant els anys seixanta, hi havia un gran malestar per la situació de la ciutat, amb falta d'equipaments nous, educatius, esportius, per la corrupció en l'edificació en zones verdes, condicions dels habitatges, deficiències en la urbanització, greus mancances als serveis municipals, etc.
Les associacions de veïns van treballar conjuntament per estudiar les necessitats de cada barri, que van suposar l'aparició de reivindicacions de cadascun d'ells.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar dugueren a terme assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

Manifestació d'agricultors de La Rioja Alta per cridar l'atenció de les seves reivindicacions. Centenars de tractors al costat dels agricultors a les vores de la carretera nacional 120.
L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.

L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

L'any 1977, els nivells d'atur i inflació eren alts, fets que suposaven la protesta continua als carrers a més de diferents vagues i manifestacions. Sectors com els dels professors no numeraris, el de la construcció i del metall es trobaven en vaga.

Concentració de persones pertanyents a l'extrema dreta a la Catedral de Barcelona.
El búnquer a Catalunya és entès com la unió dels grups radicals d'extrema dreta que van perdurar després de la mort del dictador. És al voltant dels anys seixanta, quan es comencen a veure aquests búnquers, amb l'inici del període les grans vagues, quan es preveu el canvi cap a camí democràtic. La població que formava part dels búnquers era fonamentalment de les classes més conservadores de la societat.

El 27 de gener de 1978 els jubilats, pensionistes i les persones que complien seixanta-cinc anys es van manifestar en protesta pel tracte econòmic que rebien. El govern no va complir amb la mesura que prometia un augment del 18,50% de la pensió. I el 30% promès, només va ser concedit la meitat del 6 primers mesos. Altres reclamacions que van realitzar foren: la descentralització de la Seguretat Social i que aquesta a Catalunya depengués de la Conselleria de Salut, garantir en la Constitució com a dret una pensió digna i suficient, que el mínim de la pensió sigui el 50% de l'SMI i revisable cada sis mesos i la pensió íntegra en cas de viudesa en ambdós sexes.