El 20 de novembre les forces d'extrema dreta celebren l'aniversari de les morts del dictador Franco i Primo de Rivera. Durant aquest primer aniversari, es va realitzar un acte oficial al Valle de los Caídos, presidit pels reis d'Espanya, amb membres del govern i membres civils i militars de la Secretaria General del Movimiento Nacional.
A la fotografia observem una pintada a favor de la dictadura modificada per convertir-se en una burla.

El 20 de novembre les forces d'extrema dreta celebren l'aniversari de les morts del dictador Franco i Primo de Rivera. Durant aquest primer aniversari, es va realitzar un acte oficial al Valle de los Caídos, presidit pels reis d'Espanya, amb membres del govern i membres civils i militars de la Secretaria General del Movimiento Nacional.
A la fotografia observem una pintada a favor de la dictadura modificada per convertir-se en una burla.

Acte reivindicatiu de treballadors que formen part del sindicat de Comissions Obreres i que es van encadenar per reclamar el retorn als seus llocs de treball.

La causa que va provocar les manifestacions fou dues de les condicions de la convocatòria a oposicions al Banc Central i de Biscaia. Aquestes dues condicions foren que fossin del sexe masculí i majors de vint-i-un anys.
La resposta popular va ser ràpida i més de 300 persones es van reunir davant el Banc Central.
A les protestes trobàvem pancartes signades pel Moviment de Dones de Banca, la vocalia de dones de la barriada de la Vall d'Hebrón i de la Sagrada Família a més del col·lectiu feminista. Els reclams principals eren el dret a la feina a banca i contra la discriminació.
El moviment de Dones de Banca, agrupa dones de vint bancs i caixes diferents i que ha fet assemblees a sindicats.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària de les cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar realitzaren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

Al febrer de 1976, trobem les dos primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

Al febrer de 1976, trobem les dos primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es va reclamar l'Estatut de Autonomía.

El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

A la primera setmana del desembre de 1970, del 3 al 9, es va produir el consell de Guerra a setze persones que formaven part de l'organització armada ETA. Els fets pels quals foren jutjats es donarien l'any 1968, quan al 2 d'agost va ser assassinat a trets al policia Melitón Manzanas, cap de la policia política de Sant Sebastià. A més, se'ls hi va jutjar per dos més, el del guàrdia civil José Pardines, el taxista Fermin Monasterio i delictes per un botí de més de 30 milions de pessetes. Les penes imposades foren 9 sentències de mort, cinc-cents dinou anys de presó i multes per 6.000.000 milions de pessetes. Encara que al dia 30, es va decidir concedir l'indult de totes les penes de mort.

Durant el maig de 1977, al País Basc es va produir la setmana pro amnistia. Al llarg de la setmana, es van convocar mobilitzacions populars per reclamar la amnistia dels presos empresonats per delictes polítics. Les mobilitzacions van ser reprimides per les forces d'ordre públic, que van causar la mort de 7 persones i un gran nombre de ferits.