Reclam de l'escola Barcelona per la falta de recursos i suport.

Durant el febrer de 1976, el sector educatiu, inicià una sèrie de manifestacions i mobilitzacions per reclamar un ensenyament públic i gratuït, una millora de les condicions de treball i salarials i una millora dels drets sindicals. Els treballadors eren mestres d'EGB, BUP i FP.

Manifestació dels treballadors de la PND de la Universitat de Barcelona per reclamar més estabilitat a la feina, un sou mínim de 25.000 pessetes i la participació en els òrgans de govern de la Universitat
Una de les membres de la comissió del PND, Margarita Guasch, va presentar la idea de la creació d'una comissió mixta representativa, que seria formada per catedràtics, professors i la mateixa PND. La comissió comptaria amb certa autoritat, per poder aclarir la situació amb la Universitat, estudiar les necessitats del personal, la distribució racional d'aquest i la distribució racional dels diners.

Manifestació en contra del tancament de l'Escola Superior de Sociologia de Barcelona per part dels treballadors d'aquesta.

La vaga de la Roca fou una de les vagues més importants del Baix Llobregat i Catalunya amb una duració de noranta-cinc dies. Que va comptar amb el suport de més de quaranta empreses del Baix Llobregat i manifestacions de masses i vuit atemptats feixistes.
Durant l'última setmana de la vaga es va aconseguir la reincorporació de més de 3000 treballadors. I durant la seva entrada a la fàbrica es podia escoltar, Unitat, unitat! La vaga finalitza, la lluita continua!

L'any 1976 a Barcelona, els prematriculats a la carrera d'assistents tècnics sanitaris, es van manifestar als carrers de la ciutat a favor de la unificació dels col·legis i què s'elevessin a rang universitari els seus estudis. A més d'aquestes reivindicacions, es denunciava la discriminació sexual existent, ja que eren dividits en practicants, infermeres i matrones.

El desembre de 1976, 1800 treballadors del Port de Barcelona van iniciar una vaga de vint-i-dos dies (1 de desembre - 23 de desembre). La vaga fou posada en marxa a causa de conèixer la incoació de set expedients administratius a sengles càrrecs sindicals. Els expedients foren imposats arran de l'atur total al Port durant la jornada de vaga del 12 de setembre del mateix any. Durant aquest període, més de 190 vaixells foren desviats cap altres punts de la Mediterrània.

El desembre de 1976, 1800 treballadors del Port de Barcelona van iniciar una vaga de vint-i-dos dies (1 de desembre - 23 de desembre). La vaga fou posada en marxa a causa de conèixer la incoació de set expedients administratius a sengles càrrecs sindicals. Els expedients foren imposats arran de l'atur total al Port durant la jornada de vaga del 12 de setembre del mateix any. Durant aquest període, més de 190 vaixells foren desviats cap altres punts de la Mediterrània.

El 27 de gener de 1978 els jubilats, pensionistes i les persones que complien seixanta-cinc anys es van manifestar en protesta pel tracte econòmic que rebien. El govern no va complir amb la mesura que prometia un augment del 18,50% de la pensió. I el 30% promès, només va ser concedit la meitat del 6 primers mesos. Altres reclamacions que van realitzar foren: la descentralització de la Seguretat Social i que aquesta a Catalunya depengués de la Conselleria de Salut, garantir en la Constitució com a dret una pensió digna i suficient, que el mínim de la pensió sigui el 50% de l'SMI i revisable cada sis mesos i la pensió íntegra en cas de viudesa en ambdós sexes.

El 27 de gener de 1978 els jubilats, pensionistes i les persones que complien seixanta-cinc anys es van manifestar en protesta pel tracte econòmic que rebien. El govern no va complir amb la mesura que prometia un augment del 18,50% de la pensió. I el 30% promès, només va ser concedit la meitat del 6 primers mesos. Altres reclamacions que van realitzar foren: la descentralització de la Seguretat Social i que aquesta a Catalunya depengués de la Conselleria de Salut, garantir en la Constitució com a dret una pensió digna i suficient, que el mínim de la pensió sigui el 50% de l'SMI i revisable cada sis mesos i la pensió íntegra en cas de viudesa en ambdós sexes.