El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

El 18 de desembre de 1977, es va produir una manifestació sota el lema Fem la ciutat habitable. A la manifestació van participar al voltant de 15.000 persones, les quals van recórrer els carrers en bicicleta. Els objectius de la manifestació eren la construcció de carrils i aparcaments de bicicletes, augment del transport públic, paralitzar la construcció de nous habitatges, instal·lació de zones verdes en zones esfondrades i una ordenació del territori racionalitzada i democràtica.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

Al febrer de 1976, trobem les dos primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es va reclamar l'Estatut de Autonomía.

L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.

L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.

Ens trobem en el context de VIII conveni de la SEAT. En el qual, la direcció de l'empresa va refusar un augment directe dels salaris, oferint un augment d'aquests amb l'increment de la productivitat. Els treballadors de la SEAT van pressionar a la direcció amb assemblees multitudinàries al camp de la Zona Franca i amb aturades constants de dues i quatre hores.

El 1975, es celebra l'assemblea l'Escola d'Estiu, en la qual les persones participants aproven la declaració "per una nova escola pública".
El 1976, la Coordinació Escolar i la Unió Territorial de Cooperatives d'Ensenyament a Catalunya formen un secretariat conjunt, el qual es desmarcà per reclamar un finançament públic per les escoles.
El febrer de 1977, els dos col·lectius convoquen a Plaça Catalunya una manifestació amb els lemes; Volem ser escola pública - Escoles públiques i gratuïtes per tothom - No volem morir.