L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.

La manifestació forma part de la mobilització popular catalana entre els anys 1975 i 1977 que van anomenar Congrés de Cultura Catalana. El Congrés tenia per objectius la normalització de la llengua i la defensa dels drets de les persones i cultura catalana.

A la primera setmana del desembre de 1970, del 3 al 9, es va produir el consell de Guerra a setze persones que formaven part de l'organització armada ETA. Els fets pels quals foren jutjats es donarien l'any 1968, quan al 2 d'agost va ser assassinat a trets al policia Melitón Manzanas, cap de la policia política de Sant Sebastià. A més, se'ls hi va jutjar per dos més, el del guàrdia civil José Pardines, el taxista Fermin Monasterio i delictes per un botí de més de 30 milions de pessetes. Les penes imposades foren 9 sentències de mort, cinc-cents dinou anys de presó i multes per 6.000.000 milions de pessetes. Encara que al dia 30, es va decidir concedir l'indult de totes les penes de mort.

Manuel Magariños fou un objector que va ser condemnat a tres anys i un dia de presó a causa de la seva negativa a prestar el servei militar. En primera instància, Magariños va ser posat en llibertat gràcies a les mesures en gràcia del decret llei de l'amnistia. L'advocat durant el segon judici realitzat a Magariños va explicar que les mesures també havien d'haver exclòs la seva participació en el servei militar. Aquesta situació va comportar que Manuel Magariños fossi jutjat per dos presumptes delictes a conseqüència d'haver posat en llibertat provisional.

Al febrer de 1976, trobem les dos primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es va reclamar l'Estatut de Autonomía.

Medallistes de "FE de las JONS" a Alacant.
Falange Española de las JONS és un partit polític d'extrema dreta que va ser constituït l'octubre de 1976, que s'autoproclama hereu de la històrica Falange Española fundada per Primo de Rivera el 1933 i es va unificar amb les JONS el 1934.

L'1 de maig se celebra el dia internacional dels treballadors i treballadores, i que se sol utilitzar per realitzar reivindicacions de caràcter social o laboral a favor d'aquestes. A més, és un dia festiu nacional.
En aquest cas, la manifestació de l'1 de maig, és portada a terme pel sindicat CCOO.

Durant els anys 1976 i 1977 els funcionaris van acusar a l'administració d'una manca de planificació econòmica i una manca de gestió empresarial, a més de reclamar millores econòmiques com socials i una distribució equilibrada dels pressupostos.
Els principals agents que van sortir a la vaga foren els funcionaris de l'Administració, el Servei de bombers de l'Ajuntament de Barcelona i els metres d'ensenyament estatal.