El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

El 18 de desembre de 1977, es va produir una manifestació sota el lema Fem la ciutat habitable. A la manifestació van participar al voltant de 15.000 persones, les quals van recórrer els carrers en bicicleta. Els objectius de la manifestació eren la construcció de carrils i aparcaments de bicicletes, augment del transport públic, paralitzar la construcció de nous habitatges, instal·lació de zones verdes en zones esfondrades i una ordenació del territori racionalitzada i democràtica.

La vaga de l'empresa Motor Ibérica va tenir una durada de 96 dies, i en la qual van participar 3500 treballadors de tres factories de Poble Nou, Zona Franca i Montcada. La vaga va ser possible gràcies a la caixa de resistència que van reunir, que tenia un total de 17 milions de pessetes.
Les causes de la vaga foren els acomiadaments de 18 treballadors a causa d'un conflicte l'any 1974, volien un augment lineal de 4000 pessetes i que retiressin 200 sancions per participar en aturs parcials.

L'agost del 1976, el govern va decretar una sèrie de mesures econòmiques les quals van ser rebutjades de manera general per tot el territori català. Es veien com impossibles les mesures que volia adoptar el govern, tal com la congelació dels salaris, o que es mantinguessin a les petites i mitjanes empreses en la mateixa llista que a les grans a la Hisenda.

El 17 de setembre de 1976, al voltant de 25.000 persones del Prat de Llobregat es van manifestar en contra del desviament del riu Llobregat.

A la primera setmana del desembre de 1970, del 3 al 9, es va produir el consell de Guerra a setze persones que formaven part de l'organització armada ETA. Els fets pels quals foren jutjats es donarien l'any 1968, quan al 2 d'agost va ser assassinat a trets al policia Melitón Manzanas, cap de la policia política de Sant Sebastià. A més, se'ls hi va jutjar per dos més, el del guàrdia civil José Pardines, el taxista Fermin Monasterio i delictes per un botí de més de 30 milions de pessetes. Les penes imposades foren 9 sentències de mort, cinc-cents dinou anys de presó i multes per 6.000.000 milions de pessetes. Encara que al dia 30, es va decidir concedir l'indult de totes les penes de mort.

A la primera setmana del desembre de 1970, del 3 al 9, es va produir el consell de Guerra a setze persones que formaven part de l'organització armada ETA. Els fets pels quals foren jutjats es donarien l'any 1968, quan al 2 d'agost va ser assassinat a trets al policia Melitón Manzanas, cap de la policia política de Sant Sebastià. A més, se'ls hi va jutjar per dos més, el del guàrdia civil José Pardines, el taxista Fermin Monasterio i delictes per un botí de més de 30 milions de pessetes. Les penes imposades foren 9 sentències de mort, cinc-cents dinou anys de presó i multes per 6.000.000 milions de pessetes. Encara que al dia 30, es va decidir concedir l'indult de totes les penes de mort.

Manifestació en contra del tancament de l'Escola Superior de Sociologia de Barcelona per part dels treballadors d'aquesta.

El 27 de gener de 1978 els jubilats, pensionistes i les persones que complien seixanta-cinc anys es van manifestar en protesta pel tracte econòmic que rebien. El govern no va complir amb la mesura que prometia un augment del 18,50% de la pensió. I el 30% promès, només va ser concedit la meitat del 6 primers mesos. Altres reclamacions que van realitzar foren: la descentralització de la Seguretat Social i que aquesta a Catalunya depengués de la Conselleria de Salut, garantir en la Constitució com a dret una pensió digna i suficient, que el mínim de la pensió sigui el 50% de l'SMI i revisable cada sis mesos i la pensió íntegra en cas de viudesa en ambdós sexes.

L'amnistia laboral és una de les reivindicacions més arrelades al moviment obrer i fos en les manifestacions dels treballadors l'objectiu. L'amnistia no ha de ser només la readmissió de la persona al seu lloc de treball, sinó que l'empresa reconegui que aquest acomiadament va ser injust. Trobem un gran nombre d'empreses en aquest context de manifestacions: Elsa, Siemens, Tubauto, Pegaso, Olivetti, Motor Ibèrica, SEAT, etc. Un altre objectiu pel qual es va lluitar també fos per l'amnistia sindical.